GEDE. Agulla gran del Pas del Príncep

SAM_2301 (Medium)
La GEDE

Dissabte toca mudar-se, anem d’aniversari i l’escenari escollit per celebrar-lo és una agulla i una via oberta l’any 56 i qualificada d’imprescindible entre les montserratines. La GEDE o la Guasch-Santacana, a l’Agulla Gran del Pas del Príncep ha estat el lloc que ha triat la San per anar a celebrar-ho i deú n’hi do si ho hem celebrat!!!

Dia de primavera amb bon sol i bona temperatura. Arrenquem aviat per poder començar d’horeta. A més l’aproximació és un xic llarga però aprofitem l’esplèndida passejada per les agulles montserratines per gaudir de valent de totes elles, fins que ens apareix a la vista l’Agulla Gran, majestuosa amb el Lloro al darrere que la vigila.

Anem per feina les dues Annes i la San que té per regal fer els honors i començar. Primer llarg que inicia dalt d’un pedestal que mena a la placa que condueix a la bauma on hi farem la R1. Un llarg fi, d’anar mirant bé on col·loques peus i amb unes mans justetes però suficients. Un pas sota d’una panxeta fa que hagis de donar el cop de gas per superar-lo i despres continua la tònica mantinguda fina i obligada fins a la reunió a la bauma. No deixa de ser curiosa la forma d’entrar-hi cadascú a la seva manera, més o menys glamourosa. Única reunió còmode de la via.

Segon llarg de 25 metres i de sortida arrossegada per la bauma fins a posar un primer espit que hi ha al terra. després sortida a la vertical i a enfilar amunt en artificial, bé amb un estrep i A0 bé amb dos. A moments, a l’arribada de la R hi ha passos que es poden combinar mig en lliure.

Tercer llarg 20 metres que té una sortida de reunió potent i explosiva i que costa d’arribar al primer punt d’assegurança. Llavors pots anar trampejant mig en lliure mig en azeros, un llarg on les bones mans gairebé no hi són però que pots anar trobant peus acceptables. Plus afegit, les assegurances d l’època tenen el forat on depen quin mosquetó sota d’entrar-hi i la xapa gira sobre el cargol. Reunió penjada.

Quart de 25 metres amb uns còdols grans i amb pinta de desplomar que l’obren. Un cop allà constatem que això és així. Un llarg de navegar superada aquest primer escull, primer en tendència a la dreta i on pots anar també combiant en lliure i artificial els trams més dificultosos. Reunió també penjada. Quin mal de peus!!!

Cinquè i últim 30 metres que surten a mà esquerra en una  ica de travessia per col.locar-te damunt la r i posar la primera assegurança. Un darrer llarg escalable amb cura, amb delicadesa i que si us passa com a mi i la paciència minva com les forces es pot fer en artificial. Tram final que porta al cim amb més amabilitat del que ens ha dispensat la via en general.

I com no podia ser dalt al cim trobem el pot del registre on decidides ens diposem a deixar constància del nostre pas per allí. Unes vistes magnífiques des de l’enclavament on som ens regalen aquelles estones de satisfacció. Estones que duren ben poquet, perquè ara cal buscar el punt de ràpel que queda força amagat sota d’una vira de pedra solta que fa una mica de por. El trobem i ens disposem a baixar fins al collet. Ospa amb el collet. El rapel és llarg i mena en pocs metres a la repisa que dóna al coll de baixada. Hem de continuar i això fem cap al vessant nord. En uns cinquanta metres arribem baix on en estirar les cordes, baixen perfectament però… coi els darrers 20 o 30 metres de la segona corda volen fer una unió indissoluble amb les arrels de l’arbre i la soca morta que hi ha a l’últim ressalt del rapel.

Què fem? Tallem cordes? Pugem? Va sembla que sí que serà fàcil arribar-hi. Resultat: un llarg improvisat al més pur estil tradicional per al rescat de la corda, on anar llaçant savines i punts d’assegurances dubtoses en un diedre herbós i de fisura semi molla i plena de fang. Tot un final improvisat que acaba amb la corda altre cop sana i estalvia amb nosaltres!

I és que això de celebrar aniversaris escaladors últimament no ens prova gaire. Vam anar a veure el Princep i una mica més se’ns converteix en granota… un dia complet on no hi regalen res ni que celebris l’aniversari oi San? 😉

#femmestapia_2014

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s