Vicenç Soto (MD). Agulla de l’Arbret

Inici de la Vicenç Soto

Agulles, un lloc privilegiat, un indret de Montserrat per gaudir de les vies més senzillament estupendes per escalar. Dos, tres llargs, de vegades fins i tot quatre. Fàcils, difícils, clàssiques i modernes, artificials i equipades… un sector del massís que ens ofereix varietat i formes diverses d’encarar una escalada. En aquesta ocasió 9 noies #femmestapia trien l’Agulla de l’Arbret per pujar-hi per diferents itineraris. Som quatre cordades: Farra i Marta la Om Mani Padme Hum 🙂 San, Júlia i Gemma, l’Aitor i Cris-Helen, Laura-Anna per la Vicenç Soto.

Cris a L1

Hola Júlia R1 (via Aitor)

Màgiques Agulles

Arribem totes a l’agulla després de pujar i tornara recular per trobar l’agulla i ens organitzem. La Vicenç Soto és una via del 2008 i dels germans Massó. Llargs totalment diversos tots tres. El primer d’inici tombat però que es va redreçant fins que ofereix uns quants passos verticals però ben assegurats en una petita placa. Uns metres més, minva la dificultat i arribem a la R en una mena de collet.

Recuperant L2

Hi ha carreres? 🙂

La San al costat escalant l’Aitor

Tercer llarg

Panxeta

El segon llarg és el més dret de la via. Comença fi però es va deixant fer en lliure. Continua per placa escalant per un curt tram de presa més petita. Després la roca torna al còdol gran i afluixa fins que arribes a la R.Tercer llarg que surt per fisura, va en direcció a la placa i a buscar una petita panxeta, que fa de bon passar si en s situem en tendència a la dreta. Arribada a l’alzina de dalt el collet que fa l’agulla i ens trobem totes dalt. Marededeudelacreu… quin escàndol!! Riures, xerrades a cop de pulmó totes estem contentes de d’estar aquí dalt, totes juntes, com de casualitat, com si l’atzar ens hagués fet coincidir sense més, les que hi som i les que en aquesta ocasió no hi poden ser. Dones diverses amb una passió comuna i compartida: l’escalada, entesa en el més ampli sentit de la paraula.

A dalt gairebé totes

La Miranda un a gran agulla

Algunes femmes

#femmestapia_2014

GEEB. Cadireta del Diable

Cadireta del Diable

Dissabte després de pluges i ens endinsem cap als Flautats per la canal del Pou del Gat xopa totalment amb la idea d’anar a fer la Geeb a la Cadireta del Diable. Bé, “el sol assecarà la paret” pensem amb la San i així és, però això no ens estalvia arribar xopes de dalt a baix per l’aproximació ja que els arbres regalimen i el fang i les basses són arreu de la canal.

Enfilant L1

Progressió

Inici L1

Vista des de la R

R1 mostra material antic i reequipat

A peu de via ja s’oberva el primer llarg diedre magnífic ple de pitons però que demanarà alguna protecció extra (tascons i alien) a mig diedre on la roca s’afina i s’ha d’escalar més. La protecció la requeriem just passat aques tram per assegurar-nos. Més amunt gairebé a tocar de la R trobarem l’únic bolt de la tirada. Llarg de posada de piles als bessons per continnuar el que falta.

L2 net

Des de la R2 els matolls ens tapen

Primera secció L2

Segon llarg diedre-trave-diedre. Primer tram bonic i ben assegurat. Al canvi de diedre travessa per placa amb roca no gaire bona que continuarà al segon tram de diedre. Protegim la travessa per placa amb un totem groc i la segona part del diedre l’haurem de protegir tota (sabines i cam 0,5)

L3

Espectacular diedre

R4 còmoda

Tercer llarg altre cop de diedre molt bonic però també molt vertical i amb algun tramet desplomadet. Aquí ens caldrà apretar i també caldrà completar. Te una secció central molt fina que es pot superar amb artificial. A la sortida del diedre la dificultat minva fins arribar a la R que en general a tota la vis són bastant incòmodes, un xic penjades menys la que queda a sota del sostret que és prou còmode.

Arribant a la R4

L’artifi del sostret

Siluetes

Quart llarg d’artificial imaginatiu. reequipat amb bolts llunyans que segons la secció permeten progressar en lliure en un V+ que fàcilment podria ser un plus més. Sobretot als trams d’artificial cal escanyar algun cap de burí gran amb els tascons. Indispensable! fer i portar baguetilles fines, fines filipines i encomanar-se a la moreneta en alguna progressió perquè la baguetilla no s’escapi. Fer-les treballar en sentit ben vertical per poder-t’hi enfilar i xapar la seguent assegurança, ah i destresa amb una sola mà per escanyar burins. Últim tram fàcil en tendència a la dreta i buscant la línia lògica i senzilla fins a la R però oju! sense cap punt de protecció.

Darrer llarg el desplom que ens porta dalt la cadireta del diable molt ben assegurat i curtet. La sortida ens ofereix uns metres escardusses d’una roca fantàstica fins arribar dalt. Durant l’artifi ens vooola avall una cinta, si algú la troba i me la vol tornar… 😉 té una birra, coca-cola, clara pagades; és com la de la foto (i només amb mosquetó groc)

Vistes a primera hora el sol i les boires conviuen

Iniciant els descens

La cinta perduda

Moralina: itinerari reestaurat amb seny. Recomable camalot de l’1, que nosaltres no portàvem i vam trobar a faltar en algun moment per la progressió. Però com ja sabem això va al gust del consumidor… dit això només ens queda que avisar-vos que el descens de la via s’ha de fer enfilant-nos a l’agulla que tenim davant (veureu un bolt). A continuació un parell de rapels curts que ens porten al descens pels Flautats.

Compartim via amb una altra cordada on per casualitats d’aquesta vida un dels components es fill d’un dels aperturistes, Emili Civis, d’aquest i de tants altres magnífics itineraris. Tot un plaer nois!!!

#femmestapia_2104