Aquest any fa molt mal temps al Pirineu, hi plou sovint i la meteo és desalentadora com per aventurar-se a estar-hi una setmana venient parets des de qualsevol refu o tenda. Amb aquest panorama amb la San anirem uns dies de campament escalador a Riglos però abans fem una parada tècnica per escalar plegades amb l’Anna ara que la tenim aquí de vacances 🙂 et voila! Olga Frontera és l’escollida una via maquíssima per gaudir del calcari i de la calor en un dia d’estiu.
Aproximació de luxe deu minutats i a peu de paret. Inici de via evident amb unes grans OF que ens ho indiquen. Solitud… no ens extranya fa calor, no… calorassa!!! Arrenquem doncs abans que ens fonguem.
Primer i segon llargs de dificultat moderada sobre l’enyorat calcari fets i pensats per a gaudir del gent d’escalar. Ben protegits en algun punt podem anar completant alguns passos ja que les possibilitats són bones. A la segona R s’hi arriba gairebé caminant sobre terreny força ajagut.
Tercer llarg que surt suau en tendència a l’esquerra esquivant el fil de l’espero i que es redreça en una placa d’escalada agraída de cinquè. Quart llarg també similar a l’anterior que surt per la placa però que va a cercar una fisura que mena a l’esperó, tram on es posa més dret i vertical abans just d’arribar a la R.
Cinquè llarg i sisè per escalar a plaer altre cop, si no fos per la calor que ens apreta i que fa que ens polim l’aigua en un pim-pam i que ens fa córrer per arribar al cim. Sota nostra ens crida el tram de riu que ens fa anar avall amb el convenciment que acabarem banyant-nos a les aigües del Segre. I taaant que sí. Encara no hem arribat al cotxe que deixem tota la ferralla i ens capbussem en una refrescant i merescuda banyadeta!!!
Fem cap a Artesa per continuar amb la San la setmana d’escalada que ens espera en terres més llunyanes, però això… ja són figues d’un altre paner (o d’un altre apunt)
#femmestapia2014
Navegant per muntanyes 