Terra de Nómades (ED-) Pollegó Est

La Terra de Nómades és exigent, atlètica i no sé quantes coses més podria dir. Ah sí! Una altra que mireu ben bé on comença perquè nosaltres vam fer el primer llarg de la Cosmo’s Factory, via amb nom d’àlbum dels Creedence, seduides per una entrada que a mi em va  encantar. Queda pendent.

SAM_1602 (Medium)
Primer llarg de la Cosmo’s

Però anem al tema. Un cop ens adonem que erem allà on no tocava i mirant l’horari decidim anar a la Terra de Nómades i allà on tocava i on sentíem veus feia una estona, ens trobem la Iolanda i en Jesús que començaven el primer llarg i que en encallar-se amablement ens donen l’oportunitat de passar davant. Gràcies parella!

SAM_1604 (Medium)
Inici del L1 la placa!
SAM_1605 (Medium)
Xemeneia del primer llarg

Doncs això amb la decisió que toca i en càrrec de complir amb la progressió de la forma més dinàmica possible la Sílvia enfila L1 amunt. Finet de placa lliscosa, amb forats rodons i entre el tercer i el quart bolt algun pas de mà molt romo però dels que si hi poses fe t’aguanta. Arreibada a l’arbre i enfilada per la xemeneia final que et porta a la R. Déu n’hi do la xemeneia, fàcil però un sol parabolt per assegurar-te (la ressenya diu que n’hi ha dos).

Segon llarg des de la R
Segon llarg des de la R

Segon llarg el mires i dius… quina sortideta!!! Si cap a l’esquerra, a txapar un pitó i cap a a munt enmig de la panxa i de la fisura veiem l’altra assegurança. Uixxx quin embolio, passo per fora? passo per l’esperó? per dins? Al final entre l’espero i la fissura m’hi encasto i com un rèptil arrossego fins a xapar. Esforç titànic i només som al L2. Un cop passat aquest pas la fisura continua però la progressió és encara que atlètica més dòcil i es deixa fer disfrutant del que queda de llarg fins a la R2 que queda ben bé a mà dreta i és totalment penjada i per tant bastant incòmode.

Enfilant el tercer llarg
Enfilant el tercer llarg
Tota la roca es belluga sota els nostres peus
Tota la roca es belluga sota els nostres peus

Anem per L3 que surt a l’esquerra de la R cap a la fisura que continua primer ben oberta i amb un esperonet que permet parar i posar alguna coseta perquè el primer bolt queda un pèl amunt. Aquest llarg també ens permet fruir de tot tipus de tècniques d’escalada en diedre, fisura, moviments en oposició, molt bonic. Atenció però a l’arribada de la R es desfà tot!!! Millor encarar per la banda esquerra que a la dreta tot belluga i qualsevol dia caurà un bon tou de pedres.

Vista de la R3 des de l'artifi
Vista de la R3 des de l’artifi

Anem per L4 el de 6b i que particularment encaro amb mentalitat d’artifi. Algun passet de sortida es fa en lliure però a la que es posa dret veig els claus a la meva esquerra que suposen l’artificial. Aquesta visió m’encega i no veig que abans del clau on vull anar tinc un bolt, aaaaaghhh, saque controlat i sant tornem-hi. Ara cap al bolt ja intueixo el pas d’artifi i això faig fins a arribar als tres o quatre assegurances del 6b que després et deixen per sortir en lliure per terreny fàcil i amb un parell de bolts només. Damunt l’espero hi ha la R.

Últims passos del L4 des de la reunió
Últims passos del L4 des de la reunió

L5 un llarg certament amb mala pinta per la roca però que es deixa fer molt bé, cal anar amb compte que no salti res però l’espero és la guia i damunt de tot la R en un jardinet. Llarg ràpid i ja de transició.

Llargs finals trencats i desprotegits!
Llargs finals trencats i desprotegits!

L6 llarg bastant llarg i el fas d’una sola tirada. Atenció amb el pes i fregament deles cordes que és força. Ah i un llarg on no hi ha res i poques coses pots posar. Bé surts de la R transversalment en terreny molt fàcil i arribes a una sabina, passes una baga i immediatament una R (de burins rovellats) la de la via Sorpresa. Te la saltes i t’assegures i continuesper una placa fàcil de V (un trosset) i IV neta, neta, neta. Coco a punt i respiració concentrada, col·loques un camalot 0,5 molts metres després de l’espit. Com que la cosa és fàcil però trencada abandones la placa en tendència dreta per anar a buscar una sabina per passar una baga i ja arribar a la R a l’abre. Terreny totalment trencat i compte amb les pedres que poden caure avall.

Arribada a la última R que es fa a l'arbre
Arribada a la última R que es fa a l’arbre

Alea jacta est! Ja la tenim i la Iolanda i en Jesús també arriben dalt. Baixem plegats els ràpels. Moltes gràcies per la vostra amabilitat i la vostra simpatia en tot. Fins i tot en trobar la meva placa que al segon rapel va decidir que es tirava al buit per baixar de pressa.

SAM_1631 (Medium)

Sílvia, espero que el constipat et deixés gaudir del dia tant com a mi, que crec que sí, perquè de jabates com tu n’hi ha ben poques.

SAM_1635 (Medium)
Dues nòmades de l’escalada

Alt Urgell (Roc d’en Solà i Paret del Grau)

Cada cop que hi vaig n’estic més convençuda l’Alt Urgell és un paradís escalador perquè miris on miris hi ha parets i cingles per conèixer i per descobrir amb itineraris de tots els graus i de llargades diferents, equipats i semiequipats. La bellesa de l’entorn fa que tinguis ganes visitar-lo sovint.

SAM_1600 (Medium)
Vista des de dalt de la Paret del Grau

Aquest cap de setmana ha estat de retrobament i d’escalades. Feia molts dies que volíem quedar i aquest ha estat el moment definitiu en què aconseguim quadrar un cap de setmana i ens trobem amb l’objectiu d’escalar plegades. Hem quedat dissabte a tocar de Coll de Nargó per anar a Perles a tastar la Amistades Pelirrojas i la Putes Mosques totes dues vies van en paral·lel al Roc d’en Solà.

SAM_1542 (Medium)
Roc d’en Solà (Perles)

L’ocasió és de luxe i la companyia també i aprofitant els itineraris com si fossin petits suisses, de dos en dos, concentrem esforços i enfilem la primera via.

SAM_1559 (Medium)
Dues de les nostres cordades a la R1 i R2 de l’Amistades

Amistades Pelirrojas té quatre llargs i una dificultat mantinguda en tota la via que es belluga entre el V i el 6a. Realment és un itinerari bonic i que està completament equipat. La roca a cops per ser calcari sembla que estigui un pèl lliscant, suposem per la poularitat de la zona i l’assequibilitat de la via.

SAM_1555 (Medium)
Últim llarg de la Amistades
SAM_1560 (Medium)
R2 sota el sostret de la Putes Mosques

Putes Mosques també són quatre llargs més que comencen picant amb una entrada de 6b però que després rebaixa el grau a 6a i a continuació a V+. Aquesta és una via que vaig trobar preciosa per l’espectacularitat de la segona R sota mateix d’un sotre taronja i l’originalitat i l’estètica que presenta la sortida del tercer llarg amb un flanqueig amb molt bona presa de mà i aeri.

SAM_1561 (Medium)
L4 Putes Mosques

Tot el grup vam recórrer aquest tram de paret del Roc d’en Solà i vam gaudir d’un dissabte amb un temps immillorable i una temperatura boníssima per als nostres propòsits. I com no trobada final al bar de Coll de Nargó perquè la intenció era quedar-nos a fer nit allí prop de la paret del Grau on l’endemà havíem quedat amb més noies per escalar plegades.

SAM_1564 (Medium)
Paret del Grau

Diumenge s’aixeca un dia tan bo com  l’anterior i la Paret del Grau ens dóna el bon dia. Esperem l’arribada de la Cristina i la Roser i quan hi som totes… cap a la paret hi falta gent.

SAM_1576 (Medium)
Al peu de la Manelet i l’Àfrica

Els dos itineraris triats també van de costat la Via del Manelet d’una dificultat de 6a mantinguda amb una entrada espectacular i amb molt bon canto que obliga a moviments estètics i atlètics per passar-hi. Una via que les cordades que la fan en diuen que no es regala cap dels llargs que la recorren amb un llarg final de luxe.

SAM_1574 (Medium)
Entrada de la Manelet
SAM_1589 (Medium)
L2 de la Manelet

La via Àfrica és més assequible que l’anterior, no passa del V però no per això cal desmereixer cap llarg. Potser destacar la verticalitat del tercer on escales per una placa brutalment dreta de cantells immillorables que van posar la cirereta al dia.

SAM_1583 (Medium)
L1 de la via Àfrica

A l’hora de dinar continuem plegats i fem la darrera trobada al voltant d’una taula i d’uns prendres que ens ajudaran a tornar cap a casa amb cara de satisfacció per tot.

SAM_1592 (Medium)
Últim llarg de l’Àfrica

Hem estat plegades, hem pogut escalar i compartir temps, riures i experiències. Hem gaudit de tot plegat i hem parlat de projectes de futur i com no de donar continuïtat a aquestes trobades.

Gràcies noies i famílies! Silvia, Cris i Aimar, Maira i Pep, Sandra, Marta, Eli, Cristina i Roser. Hi tornem aviat, segur, no tardarem gaire ara ja tenim teixits uns ponts que segur que ens portaran per molt camins que descobrirem plegades i això és tot una sort. No en dubteu pas!