Same (MD) Contrafort de l’Ànec

(Rescatant apunts 1)

Per arribar a aquesta via cal que prengueu mesures de protecció contra esgarrinxades però si us fieu de les descripcions que hem arribat a trobar de l’aproximació potser us acabareu perdent. Deixeu que faci una recomanació: agafem el camí d’Agulles passeu per sota la Cadireta i continueu en direcció a Frares. Un cop us trobeu a la cruïlla que a mà esquerra va a Frares i a dreta al Portell Estret aneu a mà dreta. Passareu per bon camí per sota del contrafort que en tot moment és evident des de baix. Aquí sí que hi ha un tram una mica brutot d’esbarzers però practicable. Amb l’Eli hi hem anat i de baixada hem vist la llum perquè de pujada ens hem barallat per una canal impracticable amb milions d’esbarzers que sortien al nostre pas.

La via tot i que ha estat restaurada de 2013 cal anat-hi amb seny i catxarros. El primer llarg és el més brut i crostós i que per arribar a la R té algun pas de patir. Bo i això hi pots posar de tot. Ara ja som a la fissura i la via la recorre fins dalt. Res és fàcil a partir d’ara. El segon  i tercer llarg discorren per la fissura però amb dificultats de sis a i sis b en lliure sempre podem (sobretot en el segon llarg) optar per fer-lo mig mig i aplicar tècnica d’artificial. El quart llarg és si més no impressionant perquè comença amb uns bombos que passes en tècnica de diedre però que es deixen fer. La darrera tirada ja és per gaudir i acabar muntant R en un arbre i seure per meravellar-nos amb les vistes sempre impressionants de Frares, amb el Bisbe al nostre costat

#femmestapia_27/06/2015

Ressenyes consultades:

Strongberg. Gorro Frigi

SAM_1245

Aprofitar una tarda ennuvolada i anar a escalar a Montserrat es un luxe. Quedem dues cordades per anar fins a Gorros amb l’objectiu posat en la Strongberg o la 98 Octans. Després de comentar la jugada la tria es decanta per la primera. Comencen la Laura i el Jordi i darrere seu ens apuntem a seguir la seva escalada amb la San.

Escalada disfrutona, reassegurada amb bolts pintats grocs.

Llargs de V i V+ amb passets picantons i els de IV brutalment disfrutons i molt ràpids de fer.

A l’últim llarg: la cirererta del pastís un pas de 6a o pas de gorila d’aquells que tiben i que a més es pot treure bé “acerando que es gerundio”

Baixada i cap a casa a sopar que avui ens l’hem guanyat!

Carreres-Nicolau-CADE a la Miranda de la Portella

Carreres-Nicolau-CADE
La Sandra iniciant la via, tram en artificial

Via molt descomposta i en unes condicions de roca bastant precàries en els llargs L1 i L2.

A partir de l’enllaç amb la CADE (L3) la roca esdevé molt millor.

Bo i això destacar el diedre del segon llarg de la Carreres-Nicolau i el canvi de roca del tercer llarg, ja de la CADE

Cal parar atenció als passos complicadillos sobretot per la delicadesa del conglomerat en el llarg 2.

Via en general recomanable tot i que prepareu-vos a sortir bruts de liquen blanc i de sorra per la descomposició de la roca als trams de baix.

GEDE a la Prenyada

SAM_0990

Déu n’hi do com allarga una tarda a l’estiu.

Pujar a Montserrat, anar fins a a Sant Benet, concretament a la Prenyada a enfilar-nos per una clàssica com la GEDE. Quatre llargs de 1 + 3 perquè el primer ofereix una dificultat que pots obrir en lliure (més val no caure) o en artificial delicat, per l’estat de les xapes i espits que resen el més pur estil montserratí. Un llarg entretingut que mena als tres següents que no cal desmerèixer per senzills i en clar esperit montserratí les assegurances són veritablement les justes.

Darrera cirereta: la companyia, Laura Piferrer un plaer compartir cordada.