GAM a Diables

Perspectiva arribant a peu de via

– Anem a la Gam? – Vinga va…

De vegades ens deixem portar per la rauxa més insòlita perquè si ens parem a pensar una mica la raó imposa la seva lògica més aclaparadora. Un itinerari bo de debò pero dur també de debò. És que a la Nord i a Diables les vies s’escriuen amb majúscules i nosaltres minúscules lletres com som i eminentment fràgils entre natura ens deixem seduir per la màgia de les parets més històriques. La Gam de Diables una il.lusió feta realitat amb l’Eli, gràcies cordada 😉

Inici

Progressant cap a la R

El dia pinta bé meteorològicament parlant i comencem via. Primer llarg trencat i que puja cap a l’esquerra per un esperonet on hi anirem trobant claus i bolts. Abans pero cal enginy per assegurar-se. Comencem a veure de què anirà la cosa. Reunió prou comoda. Segon llarg més dret i que demana també comencar a posar algun friend per protegir passos sobretot de sortida. Més endavant esdevé equipat i després a protegir altre cop fins a la R. Aquesta és una reunió de niu de rapinyaires, inquietant… oi Eli?

Inici L2

Progressió

La cova R2

Inici artificial L3

Tercer sortida en artificial i anar progressant fins que el conglomerat es torna més gran i es navega per un diedre bonic i a equipar. Quarta tirada. Cal progressar pel diedre i entrar a la R per la dreta on hi trobem una corda fixa fins a arribar a una reunió còmoda. Cinquena i primera tirada d’artificial fins a sota sostre. Llarga i dura amb reunió final penjada enmig dels colors taronges dels sostres de Diables. Aquí comencen els llargs 6 i 7 emblemàtics i altament fotogènics. Una travessia sota sostres de sortida explosiva fins a la R que està a tocar.

Inici del L4

Diedre fantàstic

Arribant a la R

Un parell de falcons jjuguen davant nostre

Un cop passat els sotres toca treballar de valent només queden tres llargs dels considerats més difícils. Personalment aquí les piles em comencen a fallar i sort que l’Eli porta unes bateries alcalines inesgotables per tirar amunt. L8 mantingut de cinquè de la nord i que s’ha d’anar completant a trams amb alguna peça més aviat grosseta. Llarg de força metres que demana atenció màxima. Novè llarg més aviat curt però més picant que l’anterior amb passos que també pots autoprotegir i on els friends hio entren ‘a caldo’. Trobem una primera R… què fem? Muntem o no? Per la resse que portem sembla que sí però…. oh my good. A l’iniciar la desena tirada uns cinc o deu metres més amunt trobem una altra R aquesta amb argolla rapelable i els espits de la GAM. Bé doncs… què hi farem! amunt fins a arribar al final del llarg i si ens falta corda haurem de fer un ensemble en alçada.

L5

Iniciant el desplom

Sortint cap a la R

Inici fanqueig

Cap a sota sostre

Aranya….

Sortint del sostre

Les vistes impressionen

L8

L9 passos més difícils

L10

Som tan petites…

Arribant a cim

Arribada a la R10 i una ventada de por. Som a temps de recollir i sense treure’ns els gats progressar per un pendent de segon fins a un diedret que més aviat es torna tercer per després arribar a cim de Diables!!! Des cim a buscar el collet per encarar la baixada… que les ventades se’ns emporten i la satisfacció ens omple.  Femmes a la Nord i quina Nord… Diables i Diableses.

#Femmestapia_2014

 

 

Paul-Gustau. Ganivet de Diables

Paul-Gustau, primer llarg

Aquesta és una via que desperta curiositat pel seu vessant funambulista que suposa sortir per dalt i fer la travessa final pel Ganivet. Un traçat interessant que s’acaba ràpid però que és intens i que a més amaga la cirereta final espectacularment aèria i difícil de definir… i si no us convido a que aneu a provar-ho.

Corda a peu de via

La línia fixa

Anem amb l’Eli cap a peu de via i arribem les primeres. Passant per sota el ganivet observem unes cordes penjant de la paret passada la Reina-Sanchez. Dies després en sabem l’origen, en Roger Cararach alliberava dues vies pel sector amb èxit. Felicitats crack!!!

L1

Bonica reunió R1

Segon llarg

A peu de via i ja equipades sentim veus, una altra cordada arriba: són a la Paul? – Sí… bon dia, són en Tomàs i en Paqui. L’Eli ja ha començat el primer llarg, que enfila amb passos petits i d’equilibri, una escalada de gaudir i arribar en un llarg equipat a la primera R. Segon llarg que també com el primer és d’anar buscant presa amb prou desimboltura com per anar-te assegurant i gaudint de la navegació.

Magnífica vista a l’aeri

Tercer llarg

Superat el sostret del L3

Tercer llarg aquí ja canvia la tònica, superable en lliure per les més habilidoses o en artificial si cal, i que cal anar completant amb alguna plaqueta recuperable. Un petit sostret dóna posa el punt del recorregut. A continuació el llarg té un tram vertical molt mantingut per escalar en equilibri. Igual tònica que el quart que ja pica una mica més però que de la mateixa manera es pot anar fent en trams combinats.

A la R1 en Tomàs i el Paqui

Últim llarg

Iniciant el funambulisme

Arribades a dalt ens queda travessar el ganivet. La càmera fotogràfica decideix acabar-se i poca foto fem. Ara que, amb la travessa que ens queda ens haurem de concentrar en l’equilibri, gairebé com aquells que divisem al fons nostre practicant slack-line.

Bona i ràpida via en companyia de l’Eli un matí de diumenge d’aquest estiu plujós i insegur.