La Roca dels Arcs a Vilanova de Meià amaga un bon grapat de vies que no deixen de ser reflex de la vertical paret que presideix el poble. És una escalada eminentment atlètica la miris per on a miris i depenent del tram de paret escollit es redreça amb ràbia tal que fins i tot desploma.
La Passatgers del Vent és una via que ens ha costat trobat informació i la poca que hem anat recopilant ens ha fet prou servei. Un recorregut vertical com les seves veïnes amb graus diferents segons la ressenya que consultis i sobretot, sobretot amb gran compromís de coco. La majoria dels seus llargs tenen aire entre assegurances i és difícil emplaçar-hi res de manera còmode i que a més hi quedi bé. Si voleu una recomanació cal anar amb els deures fets amb els cinquens i si es pretén fer tota en lliure cal treure matrícula en pila i sisens pujadets. El primer llarg és el més fàcil amb un pas reboton al mig. El segon és ja una apretada que en alguna ressenya li marca sis a i A0 però segur que en el tram central és més El tercer comença bé però a mig llarg es complica perquè tens una progressió dreta amb els espits bastant allunyats. El quart ja és espatarrantment llarg i dur. Cal dir que la presa és bona: típica mà vilanovina. Surts a no ser que facis setens penjada com un fuet de la feixeta i després posa’t les piles que se’t gira feina. El darrer llarg ja sortim pel somni de Quimfer que ens acaba de deixar gaudir de l’escalada amb un grau més amable.
En resum amb l’Eli ja ho dèiem… fins i tot vam mirar al Cirera quantes piades hi ha de la via i no en vam trobar cap! Deu significar alguna cosa això perquè avui ens hem emportat una sorpresa amb la Passatgers. Cal escalar entre assegurances pots jugar a fer alguns passos de goril·la quan et cal, però cal treballar-la perquè té trams molt verticals i durs.
Però com sempre davant unes braves i unes birres et passen tots els mals 😉
#femmestapia_0205_2015
Navegant per muntanyes 