A Sant Llorenç de Montgai encara no havia escalat cap via a la Paret de l’Ós la primera que et rep en arribar. De les clàssiques en triem dues la Isaac Gabriel i la Jordi Andreu i com que la San ja tenia la primera, ens quedem amb la segona per compartir. Trobada al bar. En som una colla amb destinacions diverses (la Directa, l’Esperó Original, etc) i ens posem a la feina després d’esmorzar. Al bar de l’estany al sortir, ja ens adverteixen que el grau allí és clàssic. I que no hi regalen res però que amb enginy i algunes peces per completar que recomanaria portar per possibles llunyanies que cal cobrir durant el trajecte.
El primer llarg ja ens demostra que patirem una miqueta. Dur d’entrada i amb la pàtina dels primers llargs sobadets. Hi ha algun pas de força bruta que si es prefereix estalviar esforços es pot fer sobre estrep. I cal estalviar pel que ve. La resta del L1 es fa bé fins a la reunió.
El segon llarg comença tranquil·let i es va orientant a mà dreta allà hi trobarem algun pas que s’ha de mirar bé de no patinar, potser agafar-lo baixant més que no pujant per estalviar ensurts. Moment patinada de peu i fiu-fiu de cul a la paret. Remuntar fins on estàvem és de bon fer i continuem amunt fins a la xemeneia amb bon canto però que tira enrere. Aquí aprofitem per protegir-ne l’entrada. Arribada a la R3. Tercer llarg per anar recuperant i que va cap a un jardinet. I traca al quart que ens fa suar una bona estona per fissura i placa, compte sortint del tram vertical en anar a la dreta per trobar la R. Darrer llarg ja més fàcil i que pots completar per acabar d’anar a sortir per dalt.
La baixada agradable i també curta. Arribades al cotxe ens trobem una indicació al terra les companyes són al bar però avui amb la San hem de fer fiu-fiu cap a caseta que ens esperen d’hora. 🙂
- Ressenyes consultades:
- Rocaineu
- Escalatroncs
#femmestapia_2504_2015
Navegant per muntanyes 