Els Plecs de la Vinya Nova i la Roca Gris són els objectius triats per una trobada femmestàpia de Nadal. La veritat és que decidim vies que totes van unes al costat de les altres cosa que ens permetrà escalar juntes. Molts són els motius pels quals tenim ganes de celebrar i personalment un d’especial: compartir cordada de nou amb l’Eli, ens n’anem a la GEM. De mentre la Maira, la Julia i la Farra farran l’Esparraguera. La Helen i la Marta la Mickey Mouse i en Pep i la Cris, la Little Big Horn… ui, he dit en Pep 🙂 un hommo entre femmes no sap on s’ha ficat.
La GEM una via de la qual trobes poca informació a internet i la veritat la ressenya que la clava més és la dels Addictes a la Escalada. Bo i això anàvem a les ressenyes del llibre de Montserrat sud i fotos perquè trobar l’inici de la via és certament “embardissat”. Vist l’espero, veiem també el primer espit. Amunt doncs.
Primer llarg vegetat i punxent que s’inicia amb pas paret-arbre-nosecomposarm’hi ai ai ai! Finalment s’arriba a xapar la primera asegurança no sense algun contorsionisme i jugant-te una bona pinya. Un cop fet això ja és continuar i fruir. Les assegurances et van guiant per un llarg on hi ha certa vegetació i la roca és discreta però que es deixa fer ràpid i molt bé. Arribem a una alzina i ups si aixequem el cap la R és a la paret, un xic alta però accessible.
Segon llarg. Roca discreta a trams però bonic de veritat. Aquí és on veiem que la dificultat d’aquesta via té un punt clàssic i bonic. Inies el llarg i de seguida et situes a mà dreta seguint una fisura on si observes bé el seu cor hi ha encara alguns tacs de fusta i cordinos d’anys enrere. Ha de ser una passada solcar-la amb flotants. Tota ella està ben assegurada. Quan s’acaba la fisura si ens n’anem cap a l’resquerra veurem una altra alzina on es pot muntar R (és de la via Stress) però si ens hi fixem davant nostre hi ha una placa fàcil que si passem la R està situada en un racó al final difícil de veure.
L3 de sortida desplomada i potent aquí trobarem uns dels pirmers passos difícils de la via. Aquest llarg té una qualitat de roca insuperable, bona compacta i adherent. És un llarg mantingut i dret que va travessant en diagonal cap a la dreta. La via del costat la Stress s’en va cap a la fisura nosaltres ens hi apartem per anar a la R4.
Darrer llarg que surt cap a buscar dues panxetes finals. La roca continua sent molt bona i la primera panxeta se supera per la dreta, mentre que la segona ja té un pas més potent. Sempre però tots els passos estan molt ben assegurats i amb possibilitat de superació acerant.
En un tres i no res s’ha acabat la GEM i l’hem fet just a l’hora que hi toca el sol en aquestes dates d’hivern de dos quarts d’una a les tres, quarts de quatre de la tarda. Totes les cordades ja som dalt recollint i plegant i organitzant la baixada pels rapels de la Urquiza que tindran un trànsit intens avui.
Matinal-migdia de luxe amb els nostres millor desitjos de Nadal per a totes les Femmes les que som i les que avui per una raó o altra no han pogut venir. Tornem cap al restaurant de la Vinya nova on coincidim de nou amb dues Pubilles, la Marisol i l’Eva, amb una colla que han anat a l’Aresta Ribas. Xerrades, riures i rumbes improvisades que ens fan veure que ja ho tenim aquí a tocar… Bon Nadal femmestapia!!!!
Navegant per muntanyes 