Venus and Mars. Placa dels Roofs

SAM_2263 (Medium)
El Faraó

Aquest cap de setmana teníem programada trobada mensual Femmestapia, però ja se sap… nosaltres proposem i el temps decideix. Anul·lem missió al Masmut ja que tant dissabte com diumenge pinta malament i molt malament. Ara bé, no volem deixar passar l’ocasió per aprofitar si més no aquest dissabte que a Montserrat donen vent i núvols, però sembla que no ens plourà. Som-hi doncs, unes van a fer esportiva i d’altres farem via llarga-curta (m’agrada aquest concepte) amb passejada fins a unes de les zones poc concorregudes de Montserrat, Ecos a propet del Faraó que per cert queda pendent.

La cosa pinta… ventosa i fresqueta i anem a redós de la Placa dels Roofs (o placa dels sostres) que sembla que quedem més arreserades. Bé, és un percepció perquè el vent entra per tot arreu i amb cops força intensos. Enfilem per la Venus and Mars una via dels germans Massó que ens descobreix la Laura. Two and two anem per feina.

Primer llarg d’A2 que solca les panxetes que es fan sobre roca de còdols poc compactada amb aquell ciment de fang taronjat que fa que tinguis certa recança a agafar-t’hi. Un artificial de força dificultat a partir del segon parabolt on les assegurances són més llargues i requereixen moviments gairebé de contorsionista per atacar-les. Directes amunt a la sortida de l’artificial t’has d’anar col·locant a la dreta i per fi se surt en lliure fins a la R. Roca discreta que es va desenganxant i que el vent també provoca que voleiin pedretes petites.

Segon llarg en lliure amb sortida de reunió fina, fina. Els bolts allaaaaarguen ja que la progressió és sobre placa fàcil però cal anar mirant bé on poses mans i peus per no patir un ensurt. Sota d’una baumeta també trobem un pas curiós que esquiva el sotret per l’esquerra, evident perquè hi ha un bolt que ho indica. Arribada a la R i… un potet de rodet de fotos enganxat amb fil-ferro a la R fa que deixem el registre del nostre pas per la via.

Tercer i últim llarg de tràmit on tampoc hi ha més de tres parabolts i llarg de progressió ràpida i amb arribada a sota un arbre on vam muntar la R a terra en dos parabolts amb l’acompanyament d’unes bufades de vent fortes. El sol el vam veure poquet. Moments de redós per la carena per retrobar-nos les amb la San i l’Anna i baixar plegades desfent el camí que ens ha portat a aquest racó de món que presideix, el Faraó.

Bon dissabte i bons riures amb trobada final amb totes (Eli, Silvia, Claire, Roser i Cristina) al bar al Bruc fer acabar xerrant una estona, rient una mica més i preparant la pròxima… què més podem demanar? Ah sí, un xic més de sol i un poc menys de vent…. 😉

Femmestapia_2014

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s