Aresta Ribas. Puntal de l’Albarda

SAM_2748 (Medium)

Dilluns revetlla de sant Joan, entrada del sosltici d’estiu i per celebrar-ho ve de gust tornar als còdols montserratins per anar fins al Puntal de l’Albarda. Avui amb ens hi enfilarem per l’Aresta Ribas una de les clàssiques d’aquesta agulla, que ens ve de gust navegar amb la Laura.

Primer llarg a combinar d’artificial i de passos en lliure. La primera part es deixa fer amb prou bona presa per després aquesta fer-se més petita a més que l’escalada guanya verticalitat.L’estrep és útil en el tram més dret. Sorida en lliure per metres més fàcils i reunió primera en una còmode bauma.

Segon llarg sortideta de cercar la presa clau per passar i fer els passos fins a la primera assegurança. Després en tendència a l’esquerre anem cercant el camí més lògic fins que observem l’altra assegurança. Un minúscul pont de roca fa de punt intermig fins a arribar-hi. Escalada fina fins a la reunió.

Tercer llarg amb la línia de xapes a la vista a la nostra dreta. El tram més dret queda molt ben protegit per escalar-lo i arribar a terreny més fàcil, la tirada esdevé equipada suficientment, no equipem.

Quart llarg de sortida de reunió en travessia flanquejant a mà dreta i buscant el pas que ens deixarà superar fins uns métres més amunt en tendència a l’esquerra posar la primera protecció. A continuació un xic cap a la dreta cap a sota el sostre i vorejant-lo superarem un tram d’escalada on si ens saltem la darrera xapa podrem posar friends petits en emplaçaments prou bons. Reunió a la faixa o es pot arribar i muntar dalt on hi ha bolts a terra per fer-ho.

Som dalt del Puntal i el temps ens ha deixat gaudir d’aquest matí silenciós i tranquil en aquest racó de la muntanya. Fem rapel curt fins al collet i per la cresta en escalada fàcil i passos acrobàtics anem a cercar el camí que ens porta baix. Una estona per una ombreta i uns fruits secs i cap a casa que la revetlla ens espera, oi Laura 😉

 

Anuncis

Diedre Farreny. Roca Alta

SAM_2712 (Medium)
El Farreny

La primera vegada que veus el diedre dibuixat a la Roca Alta de Vilanova de Meià, no pots deixar de mirar-lo. Dalt d’una faixa vermella que es ben esquinça a partir del seu segon llarg se’ns presenta el Farreny. Un regal de diedre amb llargs d’escalada física i d’autoprotecció, un itinerari clàssic i a aquesta època de l’any de vegetació esponerosa, cosa que va afegir un plus a tot el recorregut. Les annes en som testimonis.

Comencem pel primer llarg original, molt trencat però amb possibilitats de llaçar una savina i una mica més amunt vam col·locar dos friends petits. La R es fa en dos bolts. Segon llarg que comença amb panxeta que també pots protegir per fer el pas explosiu. Despres la cosa minva amb millor roca i que també pots anar protegint còmodament. Cal també una plaqueta. La reunió es fa a la savina.

Tercer llarg que comença mantingut i dret vaja que fa bufar… però amb bona roca per posar-hi el que considerem, això sí sense encantar-se. Necessitarem una altra plaqueta aquí. Continuem per una part més delicada però que permet jugar entre diedre i paret per anar resolent i posant peces. Muntem R sota el sostre amb un pitó, un gran pont de roca penjat d’un bloc empotrat i una xinxeta d’espit.

Quart llarg que comença al diedre i travessa cap a la dreta a buscat un pitó. Continuem amunt escalant per roca bona i cap a la xemeneia que quan s’estreta arribes a la savina on muntem R. Cinquena tirada que comença per ampla fisura que va a buscar una altra savina i on veurem una r que passem de llarg, tirem cap amunt a buscar un tronc d’arbre entravessat i cap a la dreta a buscar els bolts de la R5.

I sisena tirada curta però amb una sortideta de tibadeta també pocs metres després no sense barallar-nos una estona amb un esbarzer, arribada a dalt i R en una savina a terra.

Un dia de fàbula altre cop amb unes temperatures còmodes i un cel blau espectacular, amanit amb un ventet que segons com era fresquet i tot. Vaja que no podem demanar més oi Farrando? El Farreny, el dia i la companyia! 😉

#femmestapia_2014

 

Wild Planet. Roca dels Arcs

20140607_101428 (Medium)

Aquest dissabte els elements són propicis per anar a Roca dels Arcs a Vilanova de Meià i tot i que no estam gaire segures de si ens rostirem o no, decidim que més endavant la idea es convertirà en impossible. Els astres s’alien i la sort ens somriu. La calor no apreta i el ventet i els nuvols prims ens ajudaran a paliar les hores a ple sol. La Wild Planet és l’objectiu i tot el que a priori  s’hagi pogut sentir a dir sobre aquest recorregut crec que és plenament fonamentat. La línia damunt la paret és imponent i la verticalitat és assegurada a tots els llargs.

L1 pinta el més amable de tots però ja ens mostra les credencials. Llarg net i d’entrada estranya que un cop superada tendeix a l’esquerra per muntar la R sota els sostres. Segon llarg d’artificial, sortida fins a sota el sostre que ens ofereix una progressió en artificial sobre estreps ambient assegurat amb timba sota. La sortida de l’artificial demana sortir en lliure per una placa on de cop t’has de posar a escalar per un tram fi de cantells petits que ens porta a la R.

L3 d’alta tensió pel tram d’artificial a equipar i a progressar sobre flotants, però també per la travessa fins a sota la línia que hem de superar. Un cop s’enfila, amunt hi ha el tram delicat. Superada aquesta progressió on li costarà al segon de recuperar les peces cal afinar i apretar fins a la R. La travessa de sortida és delicada perquè discorre en diagonal i el pèndol sempre és present. Quarta tirada, gairebé neta fins a la placa on trobem el pas difícil assegurat  d’un bolt i d’un pitó que queda amagat dins d’una de les fisures horitzontals. Fins a sota la placa s’ha d’autoprotegir la progressió. Un cop superat el cop de gas cal anar en direcció a la sabina i en tendència a la dreta per terreny descompost fins a la R.

L5 que té una sortida de reunió explosiva però que et deixa en un diedret que s’escala autoprotegint i jugant per la placa que et queda a l’esquerra. L’entrada a la R es pot fer mes per sota o més per sobre però per terreny bo, sempre en travessa. Llarg 6 més relaxat i que permet d’escalar per terreny bo i si volem podem posar més peces a les assegurances que hi ha fins a la R.

L7 curtet però intens que surt llaçant sabina i va a la dreta on xapem el pont de roca i en flanqueig ens n’anem sota una placa fisurada molt bonica que hem d’autoprotegir. Últim llarg ja que ens regala un altre tram de placa com l’anterior però més llarga per si ens havíem quedat amb ganes d’escalar.

L’arribada a la feixa és imminent i per tant el final de la via i el regust de la intesitat d’avui es deixa sentir. Hem treballat de valent i hem gaudit navegant per una línia atlètica i exigent, que et fa estar molt atenta i també et fa bufar. Amb la Sílvia i l’Eli hem aconseguit l’objectiu, solcar un itinerari dels que quan els veus et fan pampallugues els ulls. Per cert noies, gràcies per la col·laboració fotogràfica, sense la qual fora impossible fer aquest apunt perquè una servidora es va deixar la càmera a casa.

Esperó màgic. La Prenyada

Primer llarg de l'Esperó
Primer llarg de l’Esperó

Amb raó aquesta via té la fama que té i és que la roca de l’Esperó és excel·lent, amb uns còdols compactes i sòlids que fan una delícia d’escalada continguda, sempre amb la calma que demana l’aire que corre entre assegurances. Aquest és de ben segur un dissabte especial. Anem totes cap a una sola agulla que ens permetrà d’escalar i compartir uns instants per fer memòria. Som tres cordades a Sant Benet i anem a la Prenyada. Les tres vies escollides per on volem fer cim són la Cerdanyola, la Cerdà-Pokorsky i l’Esperó Màgic.

Primer llarg que marxa en tendència a la dreta cap a la fisura on la resseguim fins que s’acaba. Es pot aasegurar algun pas a la fisura abans que s’acabi. Uns passos més per la placa i arribem a la R. Segon llarg de pura escalada de còdols a plaer no sense algun passet picant i amb tendència desplomada però prou ben assegurat en tot el recorregut.

Tercer llarg de més navegació entre còdols però ara sense tantes assegurances. El tot el llarg de vint metres diu que n’hi ha tres però finalment només en veiem dues i amb un melet de propina arribada a la R. El quart és igualment semblant que l’anterior amb distàncies però com la resta s’escala bé. La roca és en tot moment un mar de cantells i si busquem bé trobarem bústies amagades que ofereixen bones mans.

I amb la Sílvia arribem a dalt, recollim i seiem encara amb sol a esperar la San i la Cris que ja són aquí per la Cerdà-Pokorsky. Uns minuts més i l’Anna i la Roser apareixen pel vessant de la Cerdanyola. Moments de trobada, de riure’s, de fotos però també moments compartits per al record de la Raquel, ara fa un any…

I com si res el cel es tapa i es va enfosquint, i les cortines de pluja es veuen a venir de lluny. Ens toca espavilar a baixar pel rapel no sense remullar-nos una estona i enfilar la baixada amb riscos impensables per la canal molla. I si no que li expliquin la Cris 😉

#femmestapia_2014