Rèdrum. Cap del Ras. Àger

20141122_104714 (Large)Cap de setmana de trobada Femmestàpia amb destinació Àger, el cap del Ras és l’objectiu i tenim diverses vies al cap. Tres cordades i tres vies: la Badalona que comparteixen la Cris i la Gemma, la Fanal Nocturn en cordada la Sílvia, la Helen i la Claire i la Rèdrum amb la San. Fa dos anys vaig escalar per primera vegada aquest recorregut i ara em ve de gust redescobrir-la. Ens plantem doncs a peu de paret d’hora ben d’hora… arriba una cordada que s’esperaran per iniciar la via, metre n’arriba una altra. Ni uns ni altres fan la Redrum al final els primers es queden a l’Alkaid i els segons a la Tercer Hombre.

Primer llarg. Entrada espatarrant per una fisura i un llarg atlètic gairebé al cent per cent. Abans d’arribar a la primera assegurança millor posar alguna peça petita per protegir. Bon canto però dret. A continuació per placa i roca bona però vertical acabes flanquejant a la dreta fins a la R.

Segon llarg bonic i dret però sembla que no tant. Anem cap a un sostre i el passem per la dreta i a continuació la via continua a mà dreta però optem per superar aquest tram tirant més cap a l’esquerra amb bon canto i amb un pont de roca que hem d’encintar. Aquí és on veus clarament a la teva dreta un pitó que t’està dient que no has passat pel lloc que tocava. Arribats a aquest punt que és millor tirar amunt i continuar fins a la R.

Tercer llarg i mític. Aquí la Sant té el privilegi del fotoreportatge. Un llarg curtet en travessa cap a la dreta i amunt amb un cop de gas fins a la R. Llarg estrella i altíssimament fotogènic. Aquí els amics que escalen l’Alkaid ens fan algunes fotos xules. Gràcies!!!

Quarta tirada. Una placa d’inici amb adherència pura es presenta davant. La creuem anant a buscar la fisura on es puja amb bona mà i en bavaresa. Després la cosa ja tomba i amb compte i amb dificultats per posar res, arribem a la R.

Cinquena tirada que ja tomba gairebé anunciant que el següent llarg, el sisè, serà una passejada fins a buscar la secció final dels llargs de la via. Setè llarg que ens avisa ara sí i ens alerta de la traca final. Aquí ja es posa vertical i més fi tot i que acabes en una repisa on ens encarem, als llargs finals.

Llarg vuitè. Sortida pengim-penjam de l’estrep per anar a caçar una cinta (que encara bo que hi és) que queda una mica a contramà. Si busquem però entre la roca trobem mans que ens poden ajudar a la cacera. Superat això cal escalar amb atenció i a continuació un altre ressalt que esquivem  fins a arribar a un altre luxe de R en una feixeta.

Novè i darrer. Sotida a l’esquerra cap al bosquet de la feixa de més amunt i darrer tram vertical. Una bavaresa espera que hi anem. Entrada dura d’azeros i amunt fins a caçar la bavaresa esmolada amb bones mans. Alguna peça va bé per protegir-ne la sortida. El terreny aquí es deixa fer millor i ja.Dos de quatre a dalt un mos i uns moments de pausa per anar avall, sense gaires presses. Baixants ens trobem amb la cordadad de l’Alkaid i a baix al camí xerrem una estona amb ells. L’Arseni i el Pere Joan que ens comenten que ens enviaran les fotos que ens han fet. Intercanvi de mails i cap als cotxes que segur que la Sílvia ja és a baix. Efectivament, ens trobem a la furgo i uns vint minuts després arriben la Gemma i la Cris. Ja som totes a baix!!!!

20141122_145512 (Large)

La Rèdrum al cap de Ras d’Àger és un itinerari que ja coneixia i del qual en tinc un gran record i per tot el que hi ha darrere: dos anys d’escalades i de moments compartits amb grans persones i sobretot grans femmes de l’escalada. I és que podem ser més, però no millors!

#femmestapia_2014

Jacint Aguilar a l’Elefantet (MD-)

SAM_3674 (Medium)
L’Elefantet

Un diumenge ventós i fred d’aquest mes de novembre. La idea era anar a la Mòmia però a última hora, amb la Cris decidim fer un canvi de plans i anirem a arreserar-nos a cara sud-est, diu la meteo que bufarà d’oest. Anem doncs a la Jacint Aguilar, a l’Elefantet. Som a prop del monestir i escalar aquí en diumenge sempre és sorprenent. L’aproximació és un luxe i ens plantem en un tres i no res a peu de via. Entrem pels dos primers llargs de la Colorantes. Quan just ens hi acabem de posar apareixen tres xicots disposats a pujar darrere nostra i fer tota la Colorantes.

Primer llarg. Un primer tram ajagut fins a la repisa on s’ha de caçar el bolt, que segons com ens queda un xic amunt. A partir d’aquí la placa per on es navega va trobant el camí més lògic fins a la reunió. El llarg és per escalar-lo a plaer si no fos pel fre. A la R1 però ja ens toca el sol i els dits comencen a reaccionar. El vent va fent i nosaltres, també.

Segon llarg. Millora la presa i es va ascendint sense gaires entebancs fins que quedes sota d’un sostret on hi ha els passos més fins de la tirada. Un cop superat el tram s’ajeu i muntem la segona R. A continuació ens espera un llarg de tràmit caminant fins arribar sota el sostret que ens indica que a mà esquerra tenim la nostra via.

Tercer llarg o millor, primer llarg de la Jacint Aguilar. Enfilem per la paret oposada fins a canviar. El primer espit queda una mica amunt. La progressió en artificial amb algun passet que allunya i més quan ens apropem a la R. Llavors haurem de sortir amb prou bona mà i poc peu fins a reunió.

Segona tirada. Sortida d’encastament que després de mirar amunt i avall acaba sent de semi encastament perquè de seguida l’opció és continuar més en diedre. El mateix que haurem d’encarar al segon tram d’aquests trenta metres. Diedre a completar amb totem groc, si es vol, sobretot pel tram final on des de l’últim espit fins a la R hi ha uns quants metres de vol.

Tercera i sortida que va clarament a mà esquerra i que permet assegurar-nos amb alguna savina. Passem per un tram més dret on un sostret ens ho complica una miqueta per deseguida tomabr terreny i anar a cercar la reunió. Ja som dalt i aquest últim llarg si que ens ha tocat el vent i ens hem hagut d’abrigar. Ha valgut la pena perquè la combinació és bona. Ara un consell com aquell qui no vol: tot i que les ressenyes et diuen que és prescindible almenys el camalot de l’1 ens hagués anant bé per algun moment del diedre.

Anem a buscar la baixada que es fa caminant resseguint un camí difós entre els arbres i que ens porta cap a Sant Benet i escales avall dels del Pla de santa Anna al Monestir. Diumenge rodó on tenim el plaer d’intercanviar conversa amb tres avis encantadors asseguts en un banc del davant del monestir oi Cris? 🙂

 

 

GEDE al Sentinella

SAM_3625 (Medium)
GEDE al Sentinella

Matinal d’escalada a una de les zones altes de Monntserrat, la Plantació. Ha canviat el temps i ja fa fred. Els núvols ens acompanyen i l’ambient es promet gèlid però anem decidides cap amunt amb la idea d’escalar al Sentinella. Som quatre cordades i les vies triades pugen totes aquesta agulla: la Pany, la Wagner i la GEDE que és la que vam compartir en cordada amb la Laura. Una allau de femmes a l’agulla.

La GEDE o Aresta Brucs és una de les clàssiques. Antigament es feia en quatre llargs. Ara restaurada amb expansions es resol en dos. El primer dels llargs té un regust clàssic i dels bons. Bona roca i sòlida de navegació més plaent un dia més càlid i menys ventós. Som a l’aresta i la gelor és considerable. Els dits congelats combinats amb algun pas més fi afegeixen un plus a un llarg assegurant amb distàncies.

Sembla que vol sortir el sol però és un miratge. Per davant un segon llarg on sobretot al tram final cal orientar-nos bé per i posar els cinc sentits a la progressió. Un clau en la fisura de la part superior ens permet assegurar i reforçar l’arribada al cim. Anem a cercar el rapel i trobem la San i l’Anna que és a punt de fer el llarg del canvi entre el fusell i el cim del Sentin ella. Ocasió per fer fotos de luxe de l’event i trobar-nos totes dalt.

Baixem que fa molt fred i a baix ens podrem arreserar del vent i esperar la resta de noies xerrant una estona. Un altre dia tornarem han quedat algunes agulles per tastar com la Cara de Mico que hem estat observant de ben aprop.