Integral al Cap de Guerrer

Agulles des del Cap del Guerrer

Aquesta és una història que explica una matinal de dissabte que havia de ser relaxada amb la tria d’una via al Cap del Guerrer, una de les més noves i ben assegurades: la UME. El resultat va ser ben diferent i per això l’he batejada així. Amb l’Anna acabada de retornar de terres atlàntiques anem cap a Agulles al Vicens Barbé, d’alla al Cap del Guerrer hi ha un no res i ens plantem a la base i ens fa l’efecte que hem de baixar i anar més cap a la canal que tenim a sota. Arribem al que teòricament reconeixem com a peu de via. Un llavi un pas d’A0 una entrada de cinquè… som-hi doncs. Uns burins vells ens fan sospitar però no res, anem amunt. Entrada fina sostret amb dos bolts i un cop superada la dificultat a mà dreta s’hi veu una R que deu ser la nostra. Primer llarg. El segon ja no quadra amb la ressenya. Hem de sortir en grau de V i el que tenim davant és ‘un bisxo raro’ amb una sortida fulminant fina al bolt. Tot i així, anem. Una xapa dues xapes i… uns passos finets sobre presa petita però ara no es pot parar, ni mirar avall, queda pujar i bufar i anar resistint fins a l’arribada a un llavi-bauma més fàcil. Uffff… espera, espera un alien blau col.locat a consciència ha de protegir la travessa per la baumeta fins a caçar un bolt ben a l’esquerra. Alli fem debat… amb l’Anna i constatem efectivament que no som on volíem però ara com deien els romans “alea jacta est”. Inspecció visual i sembla la cosa assequible i es veuen xapes. Noia, amunt que fa pujada!!! Arribada a la R2 i observació del croquis que portem i… loclització feta: som just a la dreta de la UME que era la via que havíem triat. En la nostra reunió es veu la llastra rodona que ens hauria de quedar a la dreta i ens queda just a l’esquerra. Això vol dir que la R de la UME la tenim aquí al costadet mateix en direcció esquerra. L’anem a buscar, no sigui dit i fem el darrer llarg de la via que és un IV+/ V que ens ve molt de gust.

des de la R1

Recuperal L1

Recuperant el fimníssim L2

Arribant a R

Ara sí L3

Som a la UME

Miranda des del Cap

Baixem i ens dirigim on sempre a fer un beure i anem a l’Anna amb la intenció de consultar el llibre d’Agulles i comprovar quin coi d’embolio hem fet. I sorpresa la nostra quan veiem que: hem entrar per la Ozu que bischo ma raro i a mig del seu segon llarg ens hem desplaçat cap a la Premeditacion alevosia y nocturnidad per anar a buscar el tercer llarg de la UME. Tota una integral al Cap del Guerrer que ens hem inventat amb alegria.

Interpretació de la Integral

Comentem la jugada amb el Ferran i en Jordi i una cosa està clara: està bé el que bé acaba i amb la feina feta i l’entrepà a la mà ens l’hem ben guanyat i podem celebrar-ne una més.

#femmestapia_1104_2015

PD: aquí us deixo el croquis de les dues vies citades i la interpretació del que vam fer la podeu veure a la foto amb el recorregut en blau 🙂

http://luichy-lanochedelloro2.blogspot.com.es/2009_02_01_archive.html

Via Original. Esperó Sud. Sant Llorenç de Montgai

Des del cim

L’endemà d’escalar una via llarga i desequipada ens ve de gust alguna cosa més suau, de menys metres i amb equipament. Objectiu la via Original que solca l’esperó sud a sant Llorenç. Una via que en un dels seus quatre llargs perd un xic d’encant per trencadissa i matollera però que el recupera quan s’enfila per la línia elegant de l’esperó. A més l’aproximació és gairebé anècdòtica.

Primer llarg divertit que va a buscar una xemeneia que té el seu què passar-hi la via comença per un muret fàcil i una travessa fins a la xemeneia. Sortint a mà dreta hi trobem la reunió. Segon llarg de través pels matolls i que canvia de paret atenció perquè la R2 està bastant a prop i són dos bolts un xic separats cosa que ens va confondre i vam muntar la R aprofitant un bolt de la primera repisa de l’esperó. Continuem per l’espero en escalada per bona roca i de traçat elegant fins a arribar a la R3. Darrer llarg amb truc de sortida de la reunió que estalvia fer un pas dur, un cop passat el llarg es també de roca boníssima per gaudir de l’escalada fins arribar dalt a l’última reunió.

Muret L1

Anant a buscar la xemeneia

La xemeneia

Arribada R1

L2 matols i esperó

L4 sortida R

Arribada R4

Vistes

El Montroig ens observa

Vistes fantàstiques del Montroig des del cim. La baixada per un corriol ben definit i marcat ens fa voltar per darrere la paret de l’Os per arribar al camí que ens porta fins al cotxe. Un mos ràpid de baixada i cap a casa hi falta gent!

#femmestapia_0204_2015

 

Santiago Domingo. Paret d’Aragó. Montrebei

Vistes al congost

Escalar a Montrebei era una assignatura pendent. Allí només hi havia tingut l’ocasió de fer la cresta Urquiza-Olmo. Com escoltar és de savis i l’ocasió és de luxe hem triat per iniciar-nos en aquestes parets solemnes una via com la Santiago Domingo a Paret d’Aragó i la veritat és que d’entrada ens fa força respecte. Tothom ens diu que aquest és el millor itinerari per ‘tastar’ la roca i les exigències de l’escalada en aquest fantàstic racó de món.

Arribem carregades d’indicacions i de croquis per arribar a peu de via, el que no comptàvem és que ens costaria trobar-ne el peu ja que un cop sota la paret les distàncies es transformen i les perspectives canvien. Un crit d’alegria de la San… “Ja la tinc… essa de!!!” dóna pas a l’inici del recorregut emmarcat sota uns sostres vermellosos i com a referència sobre mateix en fixem en un forat característic al sostre vermell que ens serveix per acabar d’ubicar-nos.

De camí

La nostra via

Primer larg

Atenció al sostre per ubicar-se

Recuperant L2

L1: llarg de placa de navegació de cinquè amb algun punt d’assegurança (claus, un pont de roca) que queda clar on acaba. La ressenya ens orienta el recorregut cal anar en compte al final on la roca deixa de ser bona per passar a ser trencada. L2: un tràmit una sortideta fàcil en travessia fins aribar prop d’un arbret on pujarem una placa dre quart desequipada i crostosa que es fa difícil de protegir. Hi encabim un àlien verd. L3: seixanta metres de llarg per navegar i anar amb compte a no perdre el rumb. Altre cop surten els números i la ressenya i l’escàs equipament que hi ha d’haver ens va quadrant. El sostret d’A1 té un parell de bolts per poder-lo superar no sense dificultats ja que és de roca roma. Amb tants metres les cordes pesen i es fa difícil arribar a la R. L’entrada també té terra i mates que la fan un xic més bruta. L4 ja som al primer dels diedres de la via que està poc equipat però té una bona fisura a mà esquerra i una altra de més estreta a l’esquerra d ela primera. Diedre un xic estrany que permet pujar-lo així o bé per les dues fisures més en la placa, al gust.

Inici L3

L4

Primer diedre

En travessa

Immensa

L5 tornem a les travessies en sentit esquerra. Ara hem de passar per sota d’un, dos i el tercer diedre que trobem és el nostre. EL darrer tram d’aquest llarg és bonic i aeri per una cornisa de pedra ben bonica. Arribades a la R impressionant vista del llarg de la via. L6 un diedre mantingut dret i fins i tot un xic desplomat que només té dos claus a la seva part superior. Aquí traiem tota l’artilleria que ve justa per completar els 40 metres. A la part superior trobem un tac de fusta que balla dins la fisura i del qual pengen uns cordinos vells a matar. Aquí toca escalar i treballar de valent. L7 el llarg de la on les ressenyes ens diuen que que si per l’esquerra o per la dreta on diuen que devia ser la ruta original. Doncs ni una cosa ni l’altra ben bé. Agafem per la banda esquerra de l’esperó on hi ha la R en travessia a mà dreta per una placa adherent o en direcció a el que ens sembla un plom. D’aquí continuem en tendència a la dreta a buscar el bolt que intuïm que és el nostre de fet sota nostre i a mà dreta hi veiem un burí. Anem bé a partir d’aquí i ja en placa de quart s’arriba a la feixa i sota d’un gran bloc hi trobem la R. Ens han explicat que aquesta costa de trobar però amb la resse a la mà i sota del gran bloc la localitzem bé.

Llarg 6

Artesania

L7 a l’esperó de sortrida

El plom

L9 inici

La San ja dins

Des d’una altra perspectiva

L8 altre cop de tràmit un llarg trencat com pocs i sense punts per assegurar-te gaire ja que tots els blocs es mouen, però amb enginy algun alien hi encabim. La R està davant mateix dem la xemeneia darrer llarg de la via. L9 entrada en la xemeneia ampla que un cop ets al seu interior ens regala un mar de jocs de llum i colors ataronjats. Maca com, n’hi ha poques i que permet pujar-hi en creu o jugant entre costats. Algun punt per assegurar-nos hi trobem però també podem completar els allunyaments amb camalots i algun àlien.

Al cim!

La nostra SD

Pirineus nevats de fons

I ja som dalt!!! La baixada és molt clara seguint les fites i el caminet fins al pal indicador i despres avall zigzaguejant per les marques. Fi de festa sonada hem escalat a Montrebei a la Santiago Domingo no hi regalen res… però res de res i és que fins i tot els quarts de Montrebei són per treure’s el barret. I és que la San es demana uns regals d’aniversari molt especials i aquest era la via triada i l’estrena de totes dues en aquestes parets.

#femmestapia_0104_2015