Aquest dissabte les bones temperatures conviden a sortir a escalar i la combinació roca i mar ofereix en aquesta època el millor regal. Anem al Garraf on només havia estat en una ocasió al Pas de la Mala Dona i avui volem fer una via a la Falconera. Finalment anem a la SAME una via que ofereix travessa i dificultat moderada. Terreny excel·lent per practicar i posar catxarros, cosa que portem però sense regalar res.
Inci de via amb quatre llargs en travessa que ens han de conduir a la vertical per on surt la SAME amb tres llargs més fins a dalt. Fem el primer, escalada fàcil amb algun químic es pot completar a plaer, muntem R. El segon llarg l’acabem empalmant amb el que teòricament havia de ser el següent però… acabem muntant R més amunt del que toca i apurant corda. No és recomanable fer-ho. Les cordes freguen molt i impedeixen avançar. Quart llarg que ja veiem per on va però que ens obliga a baixar per terreny compromès per anar a trobar la repisa de III per on va la nostra via. Darrere uns margallons muntem la R.
Cinquè llarg ja vertical curtet i protegible hi ha algun burí . I ja posats a fer el L6 i L7 els acabem empalmant també per un diedret, feixeta i una placa final curteta però molt bona. La darrera R la muntem en un arbre i ja només queda pujar per terreny fàcil i encarar la baixada.
Què més ens queda per fer? Anar a prendre alguna coseta que avui ha fet calor. Una estona que es converteix en una odissea per aconseguir algun beure reparador… sort que la companyia és molt bona i aquest dia d’escalada sobre el mar, tot un regal 🙂
Navegant per muntanyes 