Cosmo’s Factory (MD) Pollegó Est

(Rescatant apunts 3)

La Cosmo’s Factory és una via que portava de cap de feia molt de temps però per a o per b no havia aconseguit anar-hi. Aquest setembre amb l’Anna i la Helen ens hi vam acostar i la vam escalar.

Un resum ràpid: el Pollegó Est és un dels indrets que em fan més iuiu pel tipus de roca que s’hi troba, sorrenca vermellosa d’aquella ben bonica per fer fotos però que ben bé cau a trossets. I si no que li diguin a la Helen metre feia el tercer llarg! D’entrada la via et posa de zero a cent només al primer llarg que tiba de valent i així en fred… ufff! El segon és més suau cosa que va molt bé. A L3 se surt per una rapeta fins a posar-te sota un sostret fissurat que és on hi ha els passos ninja. El quart llarg surt força potent i diuen que és un sis be dels que es deixen fer, bé a mi em va semblar molt dret i durillo. Però la cosa encara estava per veure (jajaja…) Cinquè llarg quins sis as més ben plantats i assegurats amb xapes una mica distants cosa que fa que escalis amb atenció màxima i alguna peça entre xapa i xapa ajuda i molt. Després d’això el sisè et sembla un regal. Llarg curt i poc assegurat però factible. I per tancar la cirereta final per escalar a plaer i gaudir fins dalt.

Fonts consultades:

• Romàntic Guerrer
• Domzalsky

#femmestapia_setembre_2016

Pirenaic (MD) La Mòmia. Sant Benet. Montserrat

(Rescatant apunts 2)

Relat fresc d’ahir mateix, amb la San anem a fer visita a Sant Benet a la Mòmia i en concret a la Pirenaic la catalogada com a via assequible (ja hi tornem a ser amb la parauleta) de l’agulla. Fa molts anys els germans Pruna m’hi van portar i volia repetir-la amb propietat ja que d’aquella primera escalada gairebé només recordo l’alzina del primer llarg.

Anem a la Pirenaic disposades, la San ja havia fet algun intent i l’ocasió ens la posen en safata. Primer llarg de roca grisosa i ple de formiques, curtet però atenció perquè hi ha un tram impossible d’assegurar fins a la R i és finet, de mirar on poses els peus. L2 d’artificial llarg com un dia sense pa però agraït de fer. Al principi costa una miqueta agafar la vertical perquè quedes penjat, però després d’un primer tram on l’artificial és si més no per nosaltres obligat se li veu el color en lliure i vas jugant entre una tècnica i l’altra. Imprescindibles baguetilles per algunes assegurances de l’època on no hi entren els mosquetons. Ah i també un pont de roca on hi ha una baga pobreta… que val la pena posar-ne una de nostra o un cable de tascó.

L3 de començament d’artificial amb un pas llarguíssim que o bé els fas en 6b (diuen) o bé et fabriques una antena per xapar i de mc giver en sabem un munt per tant a la caça del bolt. Un cop passat aquest tram escalem en lliure per la fissura de mans generoses però d’assegurances un pèl llunyanes. Es pot protegir.

L4 de mira’m però si em toques fes-ho suaument. Sortida de panxeta que pujant peus ben amunt pots arribar a xapar abans de jugar-te-la. La roca és… ai ai ai!! un parell d’assegurances més i fins a la R tot i que és fàcil és descompost i no pots assegurar per tant passem de puntetes amb molta vista i molta cura. Arribats aquí L5 de la Haus que ja coneixia i que no recordava tant expo. Fàcil però no se t’acudeixi fer un mal pas. Bavaresa brutal. Darrer llarg fàcil però a la sortida de quart oju no se t’acudeixi patinar. Un cop passada la primera impressió continues amb possibilitats de posar coses fins al cim.

 

Same (MD) Contrafort de l’Ànec

(Rescatant apunts 1)

Per arribar a aquesta via cal que prengueu mesures de protecció contra esgarrinxades però si us fieu de les descripcions que hem arribat a trobar de l’aproximació potser us acabareu perdent. Deixeu que faci una recomanació: agafem el camí d’Agulles passeu per sota la Cadireta i continueu en direcció a Frares. Un cop us trobeu a la cruïlla que a mà esquerra va a Frares i a dreta al Portell Estret aneu a mà dreta. Passareu per bon camí per sota del contrafort que en tot moment és evident des de baix. Aquí sí que hi ha un tram una mica brutot d’esbarzers però practicable. Amb l’Eli hi hem anat i de baixada hem vist la llum perquè de pujada ens hem barallat per una canal impracticable amb milions d’esbarzers que sortien al nostre pas.

La via tot i que ha estat restaurada de 2013 cal anat-hi amb seny i catxarros. El primer llarg és el més brut i crostós i que per arribar a la R té algun pas de patir. Bo i això hi pots posar de tot. Ara ja som a la fissura i la via la recorre fins dalt. Res és fàcil a partir d’ara. El segon  i tercer llarg discorren per la fissura però amb dificultats de sis a i sis b en lliure sempre podem (sobretot en el segon llarg) optar per fer-lo mig mig i aplicar tècnica d’artificial. El quart llarg és si més no impressionant perquè comença amb uns bombos que passes en tècnica de diedre però que es deixen fer. La darrera tirada ja és per gaudir i acabar muntant R en un arbre i seure per meravellar-nos amb les vistes sempre impressionants de Frares, amb el Bisbe al nostre costat

#femmestapia_27/06/2015

Ressenyes consultades:

• C E Badalona
• La noche del loro