Dissabte de luxe entre moltes altres coses perquè la meteo ens és favorable, almenys un dels dos dies del cap de setmana. Anem a escalar al Pedraforca i en som unes quantes, tantes com sis. Trobada Femmes Tàpia que va començar per altres parets i que finalment ens porta a unes de les muntanyes que em fa especial il·lusió escalar, el Pedra en tota la seva immensitat. Amb la San pujarem per la Homedes sortint pel Gat i dues cordades més s’enfilen una pel Gran Diedre, la Cris i la Roser, i l’altra per la Cerdà-Vergés/Gran Diedre, la Maira i la Sílvia.
Descriure la via és, si més no, difícil i subjectiu; segons diuen, es fa al gust del consumidor ja que l’itinerari sense ser difícil quant a grau, sí que requereix un cert instint orientador per no errar el traçat i posar-te en algun que altre embolic d’aquells que tothom qui escala pot haver viscut en alguna que altra ocasió. Tenim quatre-cents seixanta metres de navegació.
Arrenquem a molt bona hora i el primer tram de la via el fem a bon ritme fins a la R5. El primer llarg per protegir al gust i et regala bones sensacions d’entrada a la paret. Segon de sortida més dreta però protegida, continuem per terreny fàcil fins a trobar una flor del claus a la fisura, si volem podem completar sempre la protecció. Tercer, quart i cinquè cadascun amb el seu punt amb esment del quart que tot i fer només vint-i-cinc metres té un punt de pebre sortint de la R. Al cinquè llarg iniciem un ensemble curiós que ens acaba portant, no sense alguna que altra peripècia fins a la reunió. Vista la nostra traça continuem per terreny fàcil un altre llarg.
Ens plantem al setè i trobem a faltar, o no hem sabut veure, el primer clau que marca la ressenya. Aquí el gps ja treballa perquè tot i que sembla que vas per bon camí costa de veure els pitons. Es pot equipar sempre a plaer però la constatació de que ets on has de ser sempre tarnquil·litza.
Al vuitè llarg hem de fer una mica de repàs a mitja progressió fins que indagant veiem primer el bolt i després el clau! I és que som al planell dels diables on farem un flanqueig on la San s’hi deixa la pell 🙂 Novè llarg fàcil però poc protegible està bastant trencat i per una interpretació poc precisa muntem R a l’escapatòria quan volem anar cap al Gat. Cap problema la nostra R ens queda a tocar. Canvi i cap al darrer tram.
Tres llargs interessants. Desè al Gat un diadre fantàstic i bonic per fer les delícies escalant i no sense alguna apretadeta, llarg on fruirem equipant a plaer. Onzè de gps altre cop que ofereix tants itineraris posssibles que és fàcil enredar-se. Sempre anant a la fisura de mà dreta acabem trobant el pitó que ens diu: aneu bé!
I ja som al dotzè i últim d’especial esment per la trencadissa general que suposa. Tot belluga bastant, més que a la resta de via però ara ja som dalt entre les orelles del Gat ens hi colem per acabar amb unes bones ventades i un poc de sol. Només ens queda un rapel curt i la baixada pedregosa i delicada fins a la tartera. A l’Estassen ens esperen i tindrem encara temps per fer de tot i descansar una bona estona.
#femmestapia_2014
Navegant per muntanyes 