Agulles, un lloc privilegiat, un indret de Montserrat per gaudir de les vies més senzillament estupendes per escalar. Dos, tres llargs, de vegades fins i tot quatre. Fàcils, difícils, clàssiques i modernes, artificials i equipades… un sector del massís que ens ofereix varietat i formes diverses d’encarar una escalada. En aquesta ocasió 9 noies #femmestapia trien l’Agulla de l’Arbret per pujar-hi per diferents itineraris. Som quatre cordades: Farra i Marta la Om Mani Padme Hum 🙂 San, Júlia i Gemma, l’Aitor i Cris-Helen, Laura-Anna per la Vicenç Soto.
Arribem totes a l’agulla després de pujar i tornara recular per trobar l’agulla i ens organitzem. La Vicenç Soto és una via del 2008 i dels germans Massó. Llargs totalment diversos tots tres. El primer d’inici tombat però que es va redreçant fins que ofereix uns quants passos verticals però ben assegurats en una petita placa. Uns metres més, minva la dificultat i arribem a la R en una mena de collet.
El segon llarg és el més dret de la via. Comença fi però es va deixant fer en lliure. Continua per placa escalant per un curt tram de presa més petita. Després la roca torna al còdol gran i afluixa fins que arribes a la R.Tercer llarg que surt per fisura, va en direcció a la placa i a buscar una petita panxeta, que fa de bon passar si en s situem en tendència a la dreta. Arribada a l’alzina de dalt el collet que fa l’agulla i ens trobem totes dalt. Marededeudelacreu… quin escàndol!! Riures, xerrades a cop de pulmó totes estem contentes de d’estar aquí dalt, totes juntes, com de casualitat, com si l’atzar ens hagués fet coincidir sense més, les que hi som i les que en aquesta ocasió no hi poden ser. Dones diverses amb una passió comuna i compartida: l’escalada, entesa en el més ampli sentit de la paraula.
#femmestapia_2014
Navegant per muntanyes 