Paraimara (Perles) Alt Urgell

Paraimara a Perles

Aquesta és la segona ocasió que visito aquest entorn privilegiat i tranquil sobre el poble de Perles. El Roc d’en Solà ens ofereix itineraris variats i aquesta vegada anem a la banda esquerra on hi ha algunes propostes ben interessants. Avui diumenge assolellat i calorós del mes d’octubre després d’haver gaudit de l’ambient, de la gent, del sopar i de l’ambientillu de l’Aplec d’Escalada de l’Alt Urgell, anem amb la Laura decidides cap a la Paraimara. Certament una via rodona i variada que ofereix passatges espectaculars. Equipada amb elegància i equilibri on gaudeixes d’escalar i de l’autoprotecció.

Superada l’entrada

Llarg per gaudir

Vistes magnífiques

Segon llarg

Sota els sostres

El primer llarg entra de forma brusca amb un pas de sis a que aguditza enginy i força. Un cop superada aquesta benvinguda el metres que ens esperen si bé són un xic sorrencs i herbosos són pura delícia per anar fent i equipant al gust per gaudir de la progressió. Certament bonic.

Segon llarg sota un sostre vermellós que s’inicia directe però que l’esquiva elegantment. Hi trobem uns tres ponts de roca fins que et poses sota sostre i vas progressant a la dreta per sortir-ne per un bec de roca amb bona mà i que permet augmentar bé la protecció. Superat això cap a l’esquerra on hi veurem la R també prou còmoda com totes les de la via.

Inici del L2

Recuperant L2

Comença L3

Cap al sostret!

L4

Tercer llarg on comencen els passos més difícils de la via. Sortida fina que enfila directament a col·locar-se sota el sostret que haurem de travessar anant cap a la dreta. Perfectament protegit i amb una fisura espectacular que ens deixa fer i amanir de delícies amb l’artilleria que portem. Llarg curt però intens.

I darrera tirada on sortim en tendència a la dreta per uns passos on, com en tot el recorregut, estan ben protegits per fer-los en lliure però que es completen sense problema amb per passar amb artificial. Un joc que aboca als quinze metres finals on es remata la via amb el plaer del gest i de l’autoprotecció.

Tarda neta

La muralla sobre Perles

Dalt ens espera una tarda blava i neta, acabada d’estrenar. I una magnífica vista de la muralla sobre el poble de Perles que bé valen una visita com la d’avui. Ens ha agradat molt, la via i tot allò que ha fet que passéssim un gran cap de setmana a l’Aplec de l’Alt Urgell terra acollidora com la que més. Enhorabona als organitzadors de la trobada!!! L’any que ve tornarem a venir oi Laura?

#femmestapia_2014

Rosa d’Abril (MD) Pala del Coll. Montsec

Pala Alta

Parets de colors taronja et reben quan t’acostes al Montroig. La Pala Alta i més enllà la Pala del Coll són plenes de vies ben variades i de bellesa ben diversa i per mi encara per descobrir. Sempre costa decidir-se entre una i altre però aquesta vegada l’ocasió és per una clàssica amb firma Marmolejo, i ja sabeu la dita…

Tres llargs semi-equipats que es deixen completar a plaer amb friends, recomanable fins al 3 que nosaltres no portàvem i que en algun moment el vam ‘invocar’ amb allò de… aquí hi hauria anat bé un 3. Així doncs amb la Laura i usant argot mariner d’un amic meu, salpem el ferro rumb a la primera R.

Iniciant L1

Gairebé acabant L1

La R més cómode la 2

Inici L2

Progressant pel diedre

Aquest primer llarg comença laboriós amb alguns claus i espit. Permet sempre atoprotegir l’escalada amb bons recursos a les fisures. Friends que treballen bé en aquest calcari i tascons i excentrics fan més tranquil·la la progressió per una línia un pèl atlètica i un pèl contorsionista en alguns passos. Bones repises de peu permeten agafar aire per arribar a la reunió d’entrada fina. Preses bones però més romes del que voldríem. La calor es nota.

Segon llarg de diedre equipat amb un sol clau passada la meitat del llarg. Un xic terrós i amb força matoll que posa un puntet més a l’autoprotecció: neteja i equipa 🙂 En algun punt sobretot a l’inici fa bufar una mica més per vertical. Passat el clau la dificultat baixa i unes bones preses que semblen poc estables permeten sortir a la feixa. Compte perquè hi ha força pedra solta! Anem a buscar la R de dos claus anant cap a mà dreta. Còmode i xafogosa, el sol ens està torrant.

Sortint L3

Progressió fins al primer espit

Ressalt abans del tram final

Recuperant L3

Al cim

Tercer llarg de sortida un xic exposada, l’espit queda una mica amunt i la travessa és llarga. Sort que anem preparades i el bricolatge a la Laura li surt molt bé. Són els primers metres i un tramet més per donar pas a una roca més franca i més cap al final de bústies evidents per anar gaudint aquests darrers metres fins a arribar a la savina que ens diu que ja hem arribat al final..

Pala Alta des de la Pala del Coll

Estem fregides i no ens ho pensem més, avall que fa baixada. La idea era apurar i fer-ne una altra però la calor que hem passat en aquest mes d’octubre força atípic ens ho desaconsella. I ja se sap… no és bo deshidratar-se gaire així que, ja està tot dit.

#femmestapia_2014

El Vianant (MD) Paret de Santa Cecília

Escric aquest text setmanes després d’haver fet aquesta via i en un indret de Montserrat que havia observat moltíssimes vegades però que encara no m’hi havia enfilat mai. Potser per la fama que té el descents que de totes totes és ferragós tant si baixes per la ferrata com si tries l’altra opció que ens van explicar: crestejar fins a sant Jeroni.  De fet la via, la clàssica del sector és la Stae però ens hem decantat pel Vianant. Opinions diverses entorn aquest traçat que si és discontinu, que si pse, que si molt bo… Res anem a comprovar-ho in situ en pròpia pell i amb la Cristina ens aventurem ben d’hora, ben d’hora a escalar aquesta via.

Tres llargs d’entrada que ofereixen les primeres dificultats d’aquesta via. Enllacem L1 i L2 no sense fer equilibris al primer de llarg amb una semixemenia amb els parabolts una mica amunt. Repisa de cine, on hi ha la R1, que ens saltem i continuem per una placa superfina que ofereix uns passos d’equiibri i sobre presa molt petita, realment difícils. La R2 ens queda a l’esquerra, oju perquè l’última asseguurança queda a la meteixa alçada i si es passa llavors costa una mica recuperar corda.

L3 de cine d’un cinquè mantingut i bonic amb molt bona roca. Marxa per la placa en tendència a l’esquerra, són cinquanta metres sostinguts que acaben per l’esperó des d’on la cosa ja minva una mica i arribem a la R.

A continuació ens esperen un parell de llargs diguem-ne de tràmit. Amb roca delicada i trencadissa. Algun ensut ens espera però que queda només en això. I que acaba en el magnífic L6de progressió per una fisura gairebé neta on si no fas set a en lliure pots equipar a plaer i progressar-hi en A1 fins que arribes als claus que t’obliquen a flanquejar cap a dreta i agafar-te sense por a un arbret per sortir ja que la roca torna a ser bastant trencada. Anem a muntar R a l’inici del L7 d’un parabolt i un arbre. Aquí ja sentim que som dalt una munió de gent circula per la ferrata. Els veiem passar.

Ja queda poc i aquí fem primer la placa i muntem reunió per a continuació pujar per la xemeneia fàcil i acabar al cim pel darrer llarg de la Stae per cert amb una excursió fins a la primera xapa on des de baix estant presideix un arbre que en cas de caiguda segur que et menges.

Ja som dalt i ara encara ens queda baixar. La cosa promet perquè enfilem baixada per la ferrata Teresina que acaba d’arrodonir una sessió completa de quàdriceps que queden servits per tota la setmana oi que sí Cris? 🙂

#femmestapia_2014