Esperó màgic. La Prenyada

Primer llarg de l'Esperó
Primer llarg de l’Esperó

Amb raó aquesta via té la fama que té i és que la roca de l’Esperó és excel·lent, amb uns còdols compactes i sòlids que fan una delícia d’escalada continguda, sempre amb la calma que demana l’aire que corre entre assegurances. Aquest és de ben segur un dissabte especial. Anem totes cap a una sola agulla que ens permetrà d’escalar i compartir uns instants per fer memòria. Som tres cordades a Sant Benet i anem a la Prenyada. Les tres vies escollides per on volem fer cim són la Cerdanyola, la Cerdà-Pokorsky i l’Esperó Màgic.

Primer llarg que marxa en tendència a la dreta cap a la fisura on la resseguim fins que s’acaba. Es pot aasegurar algun pas a la fisura abans que s’acabi. Uns passos més per la placa i arribem a la R. Segon llarg de pura escalada de còdols a plaer no sense algun passet picant i amb tendència desplomada però prou ben assegurat en tot el recorregut.

Tercer llarg de més navegació entre còdols però ara sense tantes assegurances. El tot el llarg de vint metres diu que n’hi ha tres però finalment només en veiem dues i amb un melet de propina arribada a la R. El quart és igualment semblant que l’anterior amb distàncies però com la resta s’escala bé. La roca és en tot moment un mar de cantells i si busquem bé trobarem bústies amagades que ofereixen bones mans.

I amb la Sílvia arribem a dalt, recollim i seiem encara amb sol a esperar la San i la Cris que ja són aquí per la Cerdà-Pokorsky. Uns minuts més i l’Anna i la Roser apareixen pel vessant de la Cerdanyola. Moments de trobada, de riure’s, de fotos però també moments compartits per al record de la Raquel, ara fa un any…

I com si res el cel es tapa i es va enfosquint, i les cortines de pluja es veuen a venir de lluny. Ens toca espavilar a baixar pel rapel no sense remullar-nos una estona i enfilar la baixada amb riscos impensables per la canal molla. I si no que li expliquin la Cris 😉

#femmestapia_2014