No sé si nervis és exactament el que descriu allò que sents quan et planteges enfilar-te al Ganivet de Diables per la via la Reina-Sanchez. Aquest itinerari val a dir que ens feia molt de respecte. N’havíem parlat amb gent, llegit i vist piades de mil blogs, ens hem documentat: croquis, material necessari. Estudiant-nos la ressenya amb detall i d’entrada, el llarg que ens feia més iuiu era el 4 però també sabíem que darrere hi havia el regal de tres llargs amb canvi de tònica i picants. Així que potser per això al final de l’obra ens vam jugar a branquetes com ens repartríem els llargs. La branqueta més llarga obre L1 + L2, la seguent, més curta, L3 i la curteta del tot li toca el famós L4 i a partir d’aquí alea jacta est, L’afortunada és… aviat ho veureu, perquè ja sabem que aquí no hi regalen res, però res de res. Doncs bé comencem que se’ns gira feina
L1+L2 primera part del llarg descomposta i garebé a pèl fins a arribar a la R al costat de l’alzina. Anem per L2 entrada pel diedre i els dos primers claus són necessàries baquetilles si els volem xapar, la resta tot equipat i tot i que és maco la roca de vegades és de poc fiar.
L3 altre cop recorrent el diedre preciós llarg de luxe on després d’uns metres equipats has de sortir i amb un pas de cap i posant alguna coseta pel camí i a escalar fins a la R
Arribem a L4 bàsicament poc protegit i on el que va de prmer si vol equipar ha d’encastar-se dins del diedre. Sortint de R uns metres amunt hi ha el pont de roca però el bolt següent està a tres quarts de quinze i a continuació encara toca equipar la resta!
Aquí teniu l’Anna descarregant adrenalina després de reptar com una serp. Tatxaaan!!!!
Continuem, L5. Ara la fissura s’ajeu a l’esquerra i l’escalada tot i que la recorre és bàsicament en flanqueig i en placa, remunta un xic i més flanqueig fins a arribar a la R. La quantitat de cintes per fer la progressió en artificial és… bufff i les peces que hi trobes són per triar i remenar. En aquest llarg uns metres més enllà de la R hi ha un bolt amb la xapa desenganxada ballant amunt i avall només trabada per la femella encastada al final de la rosca del cargol.
L6 continua en la mateixa tònica en tendència a l’esquerra sortideta de la R i assegurances abastament altre cop alternant tot tipus de peces. El llarg és força agradable i la roca prou bona. Una mica d’aire per respirar i anar acabant la via.
L7 deu n’hi do com costa sortir de la R i enfilar altre cop. Sembla que es deixa fer els primers metres i després s’encara a una panxeta que es remunta bé el artificiali, Un cop passat aquest tram continuem uns metres més fins que el llarg s’ajeu lleument fins a la R. El cansament ja comença a fer un xic d’efecte, però ja gairebé ho tenim.
L8 llarg de tràmit amb recorregut que podem assegurar en sabines i algun espit 🙂 dels que fan la història primera de la Rena-Sanchez una via oberta fa quaranta anys i restaurada de fa poc.
Arribem a dalt i en uns moments penso que si escalar entre setmana és ja de per si un luxe i a més li afegeixes que és el dia de la Mercè i que la via escollida és la Reina-Sanchez ja no es pot demanar res més, o sí… clar que sí! Compartir cordada amb dues bones companyes i amigues l’Anna i la Sandra.
I al final ens sembla que ja ho tenim tot fet però com sempre ens queda baixar satisfetes, cansades i contentes d’haver gaudit escalant i complaent-nos la vista amb aquest formidable entorn. Us deixo quatre fotos més per gaudir de l’espectacle!
El Ganivet de Diables
A peu de via la boira va marxant
Detall R1
Llarg 4
Curiós barret al Cavall
Una estona de sol
Sembla però que s’ennuvola
Txapes variades (R6)
Inici del llarg 7
I encara una darrera ullada al cavall
Marxem tal com hem arribat
Navegant per muntanyes 