Strongberg. Gorro Frigi

Aprofitar una tarda ennuvolada i anar a escalar a Montserrat es un luxe. Quedem dues cordades per anar fins a Gorros amb l’objectiu posat en la Strongberg o la 98 Octans. Després de comentar la jugada la tria es decanta per la primera. Comencen la Laura i el Jordi i darrere seu ens apuntem a seguir la seva escalada amb la San.

Escalada disfrutona, reassegurada amb bolts pintats grocs.

Llargs de V i V+ amb passets picantons i els de IV brutalment disfrutons i molt ràpids de fer.

A l’últim llarg: la cirererta del pastís un pas de 6a o pas de gorila d’aquells que tiben i que a més es pot treure bé “acerando que es gerundio”

Baixada i cap a casa a sopar que avui ens l’hem guanyat!

Primer llarg

Bolos de Gorros

Vistes montserratines

Últim llarg

Vies Cepeda (MD/350m) i Víctor (MD/140m). Picu Urriellu

Escalar l’Urriellu no et deixa indiferent

Aquesta frase me la va dir la Laura a la tornada de Picos i (amb el seu permís) me l’he feta meva perquè descriu a la perfecció el que sents un cop tornes de l’Urriellu.

Aquí teniu una crònica de la nostra estada del 20 al 23 a Picos de Europa. Afincades quatre dies al Refugio Vega de Urriellu ens va fer un temps ideal i vam fer les dues vies que teníem planejades.

Aproximació al refugi. Al fons treu el cap l’Urriellu

Aquestes imatges il·lustren fragments de la nostra estada. Des de l’inci carregades com boues amb les motxilles a l’esquena,  a peu de via esperant amb nervis començar a obrir la Cepeda.

 I com no al cim totes quatre amb el somriure d’orella a orella.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Carreres-Nicolau-CADE a la Miranda de la Portella

La Sandra iniciant la via, tram en artificial

Via molt descomposta i en unes condicions de roca bastant precàries en els llargs L1 i L2.

A partir de l’enllaç amb la CADE (L3) la roca esdevé molt millor.

Bo i això destacar el diedre del segon llarg de la Carreres-Nicolau i el canvi de roca del tercer llarg, ja de la CADE

Cal parar atenció als passos complicadillos sobretot per la delicadesa del conglomerat en el llarg 2.

Via en general recomanable tot i que prepareu-vos a sortir bruts de liquen blanc i de sorra per la descomposició de la roca als trams de baix.

Terra Incògina. Les Agudes. El Montseny

Aquesta via ha estat la que m’ha permès descobrir el Montseny i en concret a les Agudes un indret proper per mi i sempre per descobrir.

Escalar a les Agudes del Montseny em feia molta il·lusió i la Laura i en Josep, juntament amb la Montse i en Xavi han estat els amfitrions en descobrir-me l’experència de compartir amb ells Terra Incòginta, un recorregut magnífic sobretot per als amants de les vies atlètiques i exigents. Una doble línia que comença de manera dòcil i amable però que es reserva les incògnites més subtils per als quatre llargs que discorren verticals i potents, per la segona agulla i s’enfilen entre el blocs fisures i regletes cap a final de via, el cim. No cal dir que a dalt l’espectacle i les vistes són merescudes després de tant esforç. Una carenejada suau ens mena al cim de les Agudes en ple Montseny.

A peu de via

La Montse al primer llarg

I ara la Laura

Una meravella com poques i que tenim ben a prop de casa.
Gràcies colla per la jornada, l’escalada, les fotos i la bona companyia.