Dos dies per l’Alt Urgell per aprofitar el bon temps abans que entrin les pluges que vaticinen els meteoròlegs. I la primera de les vies que hem triat és a la paret de la Rufa, la Rodamons del Bosc. Vies que no per ser famosament discontínues desmereixen la bona roca que ens regalen, pura adherència i mars de ponts de roca natuals, savines i arbres que ens ofereixen els punts d’assegurança millors. Ah i formigues, moltes formigues i de les grosses, de les que piquen!!!
Comencem la via tard, l’Eli, l’Anna la Marta i una servidora. Dos i dos enfilem el primer llarg fàcil amb possibilitat de protegir i que discorre salvant una panxeta que et porta en tendencia a la dreta entre les savines a sota d’un sostret on muntarem la primera R
Segon llarg que esquiva el sostret i que queda protegit però sempre podem posar alguna cosa més. Navegació per la fisura i després una placa que acaba portant a una R força còmode en una de les feixetes característiques que encarem cap a L3
Sortida cap a la paret del davant i escalada a plaer en un mar de roca adherent i molt agraïda per posar-hi el que vulguis fins a arribar a la R.
L4 sortida pel jardinet fins a la paret on enfiles amunt fins que cal inicar flanqueig a l’esquerre fins que no arribes a la reunió.
L5 sortida cap al petit diedre que et porta a una placa que has de solcar en tendència a la dreta. Completable amb alguna assegurança. Llavors venen passos d’adherència i confiança fins a arribar a la R
Sisè llarg final sortint de la reunió a la dreta i altre cop navegant per placa fàcil i disfrutona fins a muntar R que vam muntar gairebé al capdamunt amb friends i que així vam estalviar el L 7 de tràmit.
Via acabada en entorns sempre sorprenents i captivadors. I com no unes fotos a dalt són obligades perquè amb la feina feta, ara només ens cal baixar i anar de retirada cap a l’alberg. Ens mereixem una dutxeta i un bon soparet. A dormir i fins demà!!!
#femmestapia_2014
Navegant per muntanyes 