Cap de setmana de trobada #femmestapia, comencem l’any amb una anada a terres lleidatanes al cor de la Noguera. Tonem al bigwall conentrat que suposa escalar al Mont-roig. Darrerament hi fem força visites i és que esdevé tot un luxe escalar a bona temperatura, amb solet i amb uns mars de núvols i de boira que puja i baixa però que no tapa la Pala Alta. Amb la Maira, després de fer un xic de turisme fins a Camarassa i veure que el cingle del Tabac és fred i humit sota boira, anem a la Pala Alta a trobar les companyes. Mont-roig és de les femmestapia les vies són plenes de les cordades de les noies del grup: Gemma-Roser al Diedre Blanqueta, Montse-Cris a la via del lluis, San-Claire a la Mariola, Sílvia-Eli a Suave es la noche i Maira-Codi a la Miqueluchi. Som-hi doncs!
Inici per l’espero al costat mateix de la Mariola Motors. L1 de molt bon fer molt franc, fàcilment equipable i amb un sol pont de roca. Arribats a un tronquet (o el que queda d’un arbust) anem a mà esquerra i veurem la nostra R. L2 hem d’enfilar-nos amunt sortint de r amb el que seran els passos més drets del llarg. A continuació continua per una diagonal cap a l’esquerra a munbtar la R en un esperonet on ja divisem el diedre Blanqueta. La nostra via passa per un fragment de l’altra.
L3 arrencada en flanqueig buscant el camí més lògic per anar a fer la part del diedre super bonica del Blanqueta. Un cop superats aquests passos atlètics muntem R. Oooh my good!!! la nostra queda una mica més amunt aquesta és la del Blanqueta. Bé no hi fa res ens trobem amb les companyes i la fem petar 🙂 L4 preciós i potent. Acabem el tramet de diedre que faltava i descaradament nosaltres hem de continuar cap a la dreta per una placa amb molt bona presa i atlètics i a més a equipar!!! Sortida a dalt un pèl matojera però ja se sap que la perfecció és un tot! Guaita tu quin darrer llarg més bonic i dret on no es regala res de res.
Arribades a dalt ens trobem a la Montse i la Cris i veient que encara tenim temps i les ganes ens ho demanen. Anem camí avall a enfilar una altra via d’aquest meravellós racó de món. Per anar per feina i no trastejar deixem la ferralla i ens n’anem a la del Lluís. Tot un encert!
L1 de colors que des de baix ja es veuen un, dos, no tres fins a quatre bolts per on hem d’entrar i escalar. Això és una meravella tot posat i no ens hem de preocupar. Portem els bàsic cams per si les mosques. Aquest és el llarg més llarg de tota la via. L2 curtet i facilet ens porta com si fos un tràmit a la R. L3 equipat també per uns blocs de bon escalar i de llargada moderada per arribar a una bona R còmoda. L4 i últim que tot i equipat els darrers metres tens un passet de cinquè amb la darrera assegurança prou avall com per apretar un xic les dents i passar. Dalt de tot altre cop i aquesta vegada sí que hem quedat satisfetes de metres.
Trobada general a baix a l’aparcament i ens n’anem cap a l’ermita de Montalegre on hi muntem un festival de menjar, riures i danses per treure el fred que acaben en una nit moguda pel puf-CAP de Balaguer… però això ja us ho explico un altre dia que només de recordar-ho em fan mal les pestanyes 😉 Gràcies noies sou genials!
#femmestapia_2015
Navegant per muntanyes 