El Vianant (MD) Paret de Santa Cecília

Escric aquest text setmanes després d’haver fet aquesta via i en un indret de Montserrat que havia observat moltíssimes vegades però que encara no m’hi havia enfilat mai. Potser per la fama que té el descents que de totes totes és ferragós tant si baixes per la ferrata com si tries l’altra opció que ens van explicar: crestejar fins a sant Jeroni.  De fet la via, la clàssica del sector és la Stae però ens hem decantat pel Vianant. Opinions diverses entorn aquest traçat que si és discontinu, que si pse, que si molt bo… Res anem a comprovar-ho in situ en pròpia pell i amb la Cristina ens aventurem ben d’hora, ben d’hora a escalar aquesta via.

Tres llargs d’entrada que ofereixen les primeres dificultats d’aquesta via. Enllacem L1 i L2 no sense fer equilibris al primer de llarg amb una semixemenia amb els parabolts una mica amunt. Repisa de cine, on hi ha la R1, que ens saltem i continuem per una placa superfina que ofereix uns passos d’equiibri i sobre presa molt petita, realment difícils. La R2 ens queda a l’esquerra, oju perquè l’última asseguurança queda a la meteixa alçada i si es passa llavors costa una mica recuperar corda.

L3 de cine d’un cinquè mantingut i bonic amb molt bona roca. Marxa per la placa en tendència a l’esquerra, són cinquanta metres sostinguts que acaben per l’esperó des d’on la cosa ja minva una mica i arribem a la R.

A continuació ens esperen un parell de llargs diguem-ne de tràmit. Amb roca delicada i trencadissa. Algun ensut ens espera però que queda només en això. I que acaba en el magnífic L6de progressió per una fisura gairebé neta on si no fas set a en lliure pots equipar a plaer i progressar-hi en A1 fins que arribes als claus que t’obliquen a flanquejar cap a dreta i agafar-te sense por a un arbret per sortir ja que la roca torna a ser bastant trencada. Anem a muntar R a l’inici del L7 d’un parabolt i un arbre. Aquí ja sentim que som dalt una munió de gent circula per la ferrata. Els veiem passar.

Ja queda poc i aquí fem primer la placa i muntem reunió per a continuació pujar per la xemeneia fàcil i acabar al cim pel darrer llarg de la Stae per cert amb una excursió fins a la primera xapa on des de baix estant presideix un arbre que en cas de caiguda segur que et menges.

Ja som dalt i ara encara ens queda baixar. La cosa promet perquè enfilem baixada per la ferrata Teresina que acaba d’arrodonir una sessió completa de quàdriceps que queden servits per tota la setmana oi que sí Cris? 🙂

#femmestapia_2014