Parets de colors taronja et reben quan t’acostes al Montroig. La Pala Alta i més enllà la Pala del Coll són plenes de vies ben variades i de bellesa ben diversa i per mi encara per descobrir. Sempre costa decidir-se entre una i altre però aquesta vegada l’ocasió és per una clàssica amb firma Marmolejo, i ja sabeu la dita…
Tres llargs semi-equipats que es deixen completar a plaer amb friends, recomanable fins al 3 que nosaltres no portàvem i que en algun moment el vam ‘invocar’ amb allò de… aquí hi hauria anat bé un 3. Així doncs amb la Laura i usant argot mariner d’un amic meu, salpem el ferro rumb a la primera R.
Aquest primer llarg comença laboriós amb alguns claus i espit. Permet sempre atoprotegir l’escalada amb bons recursos a les fisures. Friends que treballen bé en aquest calcari i tascons i excentrics fan més tranquil·la la progressió per una línia un pèl atlètica i un pèl contorsionista en alguns passos. Bones repises de peu permeten agafar aire per arribar a la reunió d’entrada fina. Preses bones però més romes del que voldríem. La calor es nota.
Segon llarg de diedre equipat amb un sol clau passada la meitat del llarg. Un xic terrós i amb força matoll que posa un puntet més a l’autoprotecció: neteja i equipa 🙂 En algun punt sobretot a l’inici fa bufar una mica més per vertical. Passat el clau la dificultat baixa i unes bones preses que semblen poc estables permeten sortir a la feixa. Compte perquè hi ha força pedra solta! Anem a buscar la R de dos claus anant cap a mà dreta. Còmode i xafogosa, el sol ens està torrant.
Tercer llarg de sortida un xic exposada, l’espit queda una mica amunt i la travessa és llarga. Sort que anem preparades i el bricolatge a la Laura li surt molt bé. Són els primers metres i un tramet més per donar pas a una roca més franca i més cap al final de bústies evidents per anar gaudint aquests darrers metres fins a arribar a la savina que ens diu que ja hem arribat al final..
Estem fregides i no ens ho pensem més, avall que fa baixada. La idea era apurar i fer-ne una altra però la calor que hem passat en aquest mes d’octubre força atípic ens ho desaconsella. I ja se sap… no és bo deshidratar-se gaire així que, ja està tot dit.
#femmestapia_2014
Navegant per muntanyes 