Venus and Mars. Placa dels Roofs

El Faraó

Aquest cap de setmana teníem programada trobada mensual Femmestapia, però ja se sap… nosaltres proposem i el temps decideix. Anul·lem missió al Masmut ja que tant dissabte com diumenge pinta malament i molt malament. Ara bé, no volem deixar passar l’ocasió per aprofitar si més no aquest dissabte que a Montserrat donen vent i núvols, però sembla que no ens plourà. Som-hi doncs, unes van a fer esportiva i d’altres farem via llarga-curta (m’agrada aquest concepte) amb passejada fins a unes de les zones poc concorregudes de Montserrat, Ecos a propet del Faraó que per cert queda pendent.

La cosa pinta… ventosa i fresqueta i anem a redós de la Placa dels Roofs (o placa dels sostres) que sembla que quedem més arreserades. Bé, és un percepció perquè el vent entra per tot arreu i amb cops força intensos. Enfilem per la Venus and Mars una via dels germans Massó que ens descobreix la Laura. Two and two anem per feina.

Ubicant-nos (foto: San)

Començant la Venus (foto: San)

Primer llarg d’A2 que solca les panxetes que es fan sobre roca de còdols poc compactada amb aquell ciment de fang taronjat que fa que tinguis certa recança a agafar-t’hi. Un artificial de força dificultat a partir del segon parabolt on les assegurances són més llargues i requereixen moviments gairebé de contorsionista per atacar-les. Directes amunt a la sortida de l’artificial t’has d’anar col·locant a la dreta i per fi se surt en lliure fins a la R. Roca discreta que es va desenganxant i que el vent també provoca que voleiin pedretes petites.

Estiiiiiirant per xapar

Gairebé al final del l’artificial

Tram en lliure del L1

Segon llarg en lliure amb sortida de reunió fina, fina. Els bolts allaaaaarguen ja que la progressió és sobre placa fàcil però cal anar mirant bé on poses mans i peus per no patir un ensurt. Sota d’una baumeta també trobem un pas curiós que esquiva el sotret per l’esquerra, evident perquè hi ha un bolt que ho indica. Arribada a la R i… un potet de rodet de fotos enganxat amb fil-ferro a la R fa que deixem el registre del nostre pas per la via.

Vista L2 des de la R

Registre

Llibre de registre

Tercer i últim llarg de tràmit on tampoc hi ha més de tres parabolts i llarg de progressió ràpida i amb arribada a sota un arbre on vam muntar la R a terra en dos parabolts amb l’acompanyament d’unes bufades de vent fortes. El sol el vam veure poquet. Moments de redós per la carena per retrobar-nos les amb la San i l’Anna i baixar plegades desfent el camí que ens ha portat a aquest racó de món que presideix, el Faraó.

L’Anna al segon llarg (foto: San)

Tercer i últim

Bon dissabte i bons riures amb trobada final amb totes (Eli, Silvia, Claire, Roser i Cristina) al bar al Bruc fer acabar xerrant una estona, rient una mica més i preparant la pròxima… què més podem demanar? Ah sí, un xic més de sol i un poc menys de vent…. 😉

Femmestapia_2014

Peque Mantecas. Roca Alta. Vilanova de Meià

Roca Alta

Aquesta vegada tot i que la previsió del primer cap de setmana de primavera és més d’hivern que altra cosa amb l’Anna i l’Eli, decidides, ens plantem a Vilanova de Meià, a la Roca Alta, amb la intencio de fer la Peque Mantecas. Al costat observem un dels diedres més imponents, el diedre Farreny ens dóna la benvinguda majestuós. Aviat hi farem una visita, avui però, l’objectiu és la Peque Mantecas, on no hi regalen res però, si més no, resta més equipada i el temps no està per massa floretes.

Arribada al pàrquing amb sol i temperatures que no passen dels cinc o sis graus. Nuvolets decoratius i vent en alcada tot un plus. A peu de via la cosa no pinta malament i decidides enfilem amunt.

Inici del 1r llarg

Continua vertical

Fins arribar a la R

Primer llarg brutal d’entrada un 6a+ mantingut que fon els avantbracos de qui l’intenti atacar sense cap pausa. Bona mà, bons peus però un llarg dels físics com pocs. Assegurances justes I passos a completar equipant; trenta metres sense treva que presenten les credencials vilanovines.

L’Eli superant el sostret

L’Anna sortint de la R1

Segon llarg sortida cap a l’esquerra i remuntada d’una panxeta que exigeix un bon cop de forca, llavors la dificultat minva fins a arribar a la segona erre. A aquestes alçades la fresqueta ja es deixa sentir.

L3. Dalt del diedre

R3

I neva!!!!

Tercer llarg de diedre fantàstic s’obre a la vista amb possibilitats per equipar senceret. Entrada i a sobre el primer pedestal un pont de roca justet que protegim amb un friend del 2 són l’entrada a una repisa que en tendència a l’esquerra, recorre una canal amb herbes que mena a la R. Dalt del tram dos claus però un tram dificilment protegible per la roca delicada que hi ha. Arribades a la reunió sorpresa majúscula: neu!!! Ja dèiem que semblava que el fred apretava i encara ens queda la meitat de la via.

Sortida L4

Cap a buscar el muret

Quart llarg per anar a buscar un mur vertical mantingudet que només sortir de la r demana un pas de forca per remuntar una panxeta. Sortida que queda protegida amb un pitó. A continuació veiem la línia que marquen les assegurances amb tendència a l’esquerra per colocar-te sota un mur vertical i fisurat horitzonaltement d’aquells típics vilanovins. Deu n’hi do amb el muret, bona mà però a moments ben escàs de peus. Arribada a la r. La gelera i els núvols s’intensifiquen.

L5 inici

Bolt a la vista!

Cinque llarg maco i de treva per encarar la traca final. Flanqueig cap a la dreta amb bona presa I un unic parabolt a vista. Superat el repetxó la reu arriba en un tres i no res.

Sortida L6

Anar progressant i assegurant

Traca final (abans de volar)

Sise traca final. Tram de trenta-cinc metres amb traca final poc equipat a l’inici però protegible fins a arribar sota la secció difícil que està assegurada, però deu n’hi do com pica per acabar. Una bona estona a la R gelades. Sense mans. Una cordada també femenina ens acompanya són la Sònia i l’Anna, ja ens som tres i de cop un crit: aaaaaahhhhg!!!! La dona ocell en una volada neta fa que la descàrrega d’adrenalina sigui màxima. No ha passat res. Entre unes i altres acabem sortint per dalt a dalt amb unes ventades de por. Ho hem aconseguit!

Enfilant la baixada

Necessitem entrar en calor i això farem amb la baixada fins al cotxe i amb una estona reconfortant al Cirera on retrobem cares conegudes. Al final un dia complet i ben aprofitat en un entorn al que cada cop m’agrada més tornar-hi. Ens en quden moltes per fer noies!

#femmestapia2014

GEDE i Ordenació a l’Elefant

Vista de la cara sud de l’Elefant

Ara que ja ve el bon temps i allarguen les jornades ens podem permetre el luxe d’aprofitar al màxim i gaudir del dia, de fer metres en un entorn com hi ha pocs. Sant Benet, aquest dissabte, era ple de cordades que s’enfilaven a la Prenyada, a la Mòmia i a l’Elefant. Nosaltres hem escollt aquesta darrera agulla per fer una clàssica: la GEDE i una altra via l’Ordenació, just a mà esquerra del diedre Capeta, cosa que va servir per observar com pintava aquest diedre que compta amb poc info i poques repeticions, cosa que no ens va extranyar. Però això ja són figues d’un altre paner…

Aquest cop amb amb l’Eli ens plantem a peu de la GEDE i del seu primer llarg de tercer net d’assegurances. No ens ho pensem gaire i amb cura i atenció anem a buscar a l’ensemble i fent un primer a pèl tour, la primera R.

Segon llarg

La R queda sobre just de la llastreta

Segon llarg molt curtet però aquí ja es comença a veure el color de la via. No cal afegir-hi res. Es fa bé i s’acaba dalt d’una llastreta que dóna pas al bonic tercer llarg.

Primers metres L3

L3 des de la R, tenim una cordada darrere

L3 impressiona a la vista i la veritat és que comença amb una roca un xic lliscosa no per polida, sinó per la pàtina fosca que la recobreix. Anem resseguint el diedre tombat que fa que progressis entre la placa de l’esquerra i en algun moment intentant col·locar-te en diedre. Atenció a la combinació de material divers perquè en aquella fisura hi he vist els claus més rovellats i els cordinos més momificats que fins ara m’he trobat. Brutal! Llarg que es pot fer sense posar res més que el que hi ha i fins i tot obviant algun clau d’aquests que et van sortint al pas.

Sortida de la R2

Passos aeris

L4 amb pati garantit. Altre cop un llarg curtet que surt a la dreta però dret i anar guanyant l’esperonet que ens deixarà sobre de l’orella de l’elefant. Reunió en un jardinet amb bon arbre i molt còmode.

Sortida potent de diedre

Anar seguint per la fisura

L5 diedre de sortida rabiosa i amb un pas de força entre el primer bolt i el clau següent. Un cop superada l’entrada és per progressar-hi i gaudir de l’escalada. Hi ha algunes savines al nostre camí que podem anar aprofitant però la dificultat va minvant fins que surts un xic per la placa per anar a trobar la R.

L6 un altre tour a pèl per aquesta via una mica més dret que el primer per tant ara ens tocarà escalar amb calma per arribar directament dalt del cim de l’elefant. La veritat per més que vam mirar no vam saber on llaçar un merlet.

Gorros al fons i gent dalt de la Prenyada

Imatge de “Las más bellas ascensiones”

El diedre Capeta a l’esquerra l’Ordenació

Baixem de l’Elefant acompanyades de la cordades que teníem al darrere. Hi ha gent arreu i ens diposem a anar a veure dues vies: l’Ordenació i el diedre Capeta una està al costat de l’altre. Decidim pujar per l’Ordenació i així guaitarem el Capeta, per una altra ocasió que tinguem vocació de clàssiques montserratines.

Què dir de l’Ordenació… buf, buf, buuuuuf… primer adjectiu fineta, fineta. Segon: molt mantinguda. Tercer: bonica.

Inici L1 sembla força bo

Comença a afinar una mica

Passos ben finets

Comencem el primer llarg que sembla que no és per tant a l’inici però que després comenca a afinar-se amb passos d’aquells que el màxim que pots agafar és una regleta que t’hi entren les puntetes del dits i bidits que si t’entestaves acaben sent tridits apretadets. Mamma mia amb els 6a+ san benetins

El segon llarg li marca el mateix menys el plus però ens va semblar que si li posàvem el plus tampoc hauria sigut extrany. També fi, fi on has d’aconseguiir la millor cl·locació de peus perque per les mans continua la tònica regletes i tridits.

Segon llarg

L3 per gaudir el Capeta al costat

El tercer ja sí que és un llarg per gaudir de la presa més gran. Després de lluitar amb els dos primers aquí vas sorprenent-te amb les bones mans que et surten al pas i progressant amb alegria i fluidesa. I ver aquí un gat, vet aquí un gos… la jornada se’ns ha fos!!!

Baixada altre cop i pel camí parem a recollir les ulleres que havien decidit saltar. Conversa agradable amb els xicots de la bauma de sant Salvador i intercanvi d’opinions sobre les vies del sector. Gràcies nois!!! Tornarem…

#femmestapia_2014

Cervera-Raúl (MD) Talaia Gran

La Talaia

Aquest cap de setmana hem escollit una via d’aquelles que tens ‘en cartera’ de fa força temps. La Cervera-Raúl a la Talaia Gran. Com que no ens posem d’acord amb el dia per anar totes juntes, la San, l’Eli i la Marta hi van dissabte i les Annes hi anem diumenge.

Amb informació supermegactualitzada de la via, gràcies a les companyes de dissabte ens hi plantem diumenge amb la intenció d’escalar l’aresta. L’aproximació és un pèl llarga però no es fa gens feixuga a excepció dels ressalts finals fins al Portell del Migdia, però un cop ets allà ja ho tens a tocar.

Primer llarg

Ple de gent ens acompanya

Primer llarg es pot fer en una tirada de cinquanta o en dues fent reunió a l’abre. L’Anna comença. Llarg maco i a la primera part protegible. Es redreça una mica i està assegurat. Arribada còmode a l’arbre.

Sortint de la R

Superat el muret

Segon llarg comença dret i en aquesta part està ben assegurat, però no són gaires metres un cop a sobre la repisa de seguida trobem la reunió.

Primers metres verticals

Un centinella ens vigla

Tercer i quart llargs junts. Fan un llarg que surt força dret però que després es torna més suau. Les assegurances són les justes i el grau permet fruir del progressar. Arribada damunt la primera agulla i una R un pèl incòmoda a terra.

Corda fixa

Cinquè llarg

R5

Cinquè llarg el més vertical de la via. Curiosament canvies d’agulla amb un canvi de paret. Hi havia una corda fixa i uns parabolts lluents… quan consegueixes col·locar-t’hi enfila amunt i toca treballar en artificial. Quan s’acabem les catorze assegurances que hi ha toca sortir en lliure i escalar per terreny menys vertical fins a la reunió.

R a la fisura

Aro del rapel

Últim llarg fàcil i de transició a trossos tombat i gairebé net preveiem muntar R amb friends a la fisura i així ho fem. Des d’allí fins al cim i a l’altra banda on hi ha els rapels de baixada és un moment. Una altra clàssica de Montserrat que val la pena degustar i que a més està en un entorn privilegiat i si no mireu quines vistes!

El Camell d’Ecos

Sant Jeroni

Del llibre de A.G. Picazo “Las más bellas ascensiones”

#femmestapia_2014

Haus-Estrems (MD) La Mòmia

La Mòmia entre boires

Anem a fer la Haus? Quina pregunta… una clàssica entre clàssiques oberta fa més de seixanta anys al Sant Benet montserratí. La resposta és clara i aquí en teniu la percepció. Un matí que comença emboirat i que deixem passar l’estona per donar temps al sol per guanyar força i imposar-se. Però venta una mica… uix!

Vista de la Haus

Primer llarg

A peu de via i sense més entreteniment comencem el primer llarg. Va completament per la fisura i cadascuna l’interpreta amb certes variacions, més cap a la llastra de la dreta o més cap al centre. Arribem a la primera reunió espaiosa i que ens presenta el temut llarg segon: l’empotrament.

Inici de l’empotrament

Passades les primeres estretors

Gairebé sortint per anar a buscar el diedre

Sense més l’Eli l’enfila o millor dit s’hi encanta completament a dins en el pimer tram i reptant com una serp s’esmuny entre aquestes dues parets fins a arribar al llunyà primer clau. Aquí les dificultats continuen perquè la sortida per arribar al segon punt d’assegurança fa esbufegar de valent, mig endins mig enfora… per acabar desitjant sortir en diedre tan aviat com sigui possible. Les mans glaçades, les ventades gèlides i l’aire que corre entre assegurances acaben per cedir en un llarg psicològic com hi ha pocs. Munta la R abans d’acabar dalt de la llastra amb el solet a tocar i amb millor posició per assegurar les segones, que només de veure tota la progressió ja patim però amunt!

Reunió 2

Arribant a la R

Mentre som a la reunió refent-nos veiem una gent que ens ha estat observant des del camí i que tiren fotos. Una salutació des d’allí ah i gràcies per les fotos!!! Anem per feina que ens falta acabar el trosset que encara en queda per arribar damunt de la llastra, a la R antiga.

Primers metres del L3

Arribant a la R3

Tercer llarg que ens porta altre cop a un canvi final de llastra i que després del segon, fa que encara amb l’impacte al cos, ens hi posem amb respecte, perquè hi ha metres entre les dues úniques oportunitats que tens d’assegurar-te. Amb calma i atenció cap amunt que l’escalada és agraïda però el fred apreta i el vent també, acaba el llarg passada una bavaresa on muntem la tercera R als quatre vents.

La Cerdà-Pokorsky a la Prenyada

A la R1 hi ha història montserratina

Reunió de burils que et trobes al darrer llarg

I ja som al darrer llarg, net fàcil i d’interpretació lliure com el primer. Val a dir que aquí tens les innombrables formes del conglomerat montserratí que et permeten llaçar merlets creatius. Tot i que tens també algunes mostres dels típics espits montserratins equipament que ens confirma que estem acabant una clàssica entre clàssiques.

Un vent que fa feredat i ventades que se’ns emporten fan que correm a buscar el rapel i baixar, amb aquella sensació d’una jornada completa i el convenciment que ens hem guanyat un bon entrepà i una cerveseta per recuperar-nos de l’esforç.

Eli (Foto: Joan)

Marta (Foto: Joan)

Anna (Foto: Joan)

#femmestapia_2014