Tutti Frutti. Terradets

Tutti frutti a les Bagasses

L’endemà de l’Amanita Moscata ens queden ganes d’escalar però triem un itinerari més clàssic. Diguem-ne que de menys placa i de dificultat més moderada. Mentre anem cap a paret de les Bagasses encara fa fred i tot just comença a tocar el sol al nostre sector. Cal anar per feina avui tenimvuit llargs per davant i també som dues cordades.

La Maira a la R1

L’Anna iniciant L1

Sant tornem-hi que no ha estat res! Primera tirada fàcil per gaudir del contacte amb la roca i per anar escalant i protegint. Segon llarg continua la tònica que va redreçant la  paret i que igualment es deixa fer sense problemes.

La Montse i la Maira al davant

R2

Inici de L3

Tercer llar i encara una miqueta més però la segona secció d’aquest ja té un pas de cinquè que ens anuncia que s’acaba el relax escalador perquè ja ens queda poquet per encarar la secció més vertical de la via. Quart llarg que torna a ser per agafar aire i anar progressant còmodament i equipant amb tranquil·litat abans de la R.

L4

Quart llarg

Cinquè llarg aquí ja comença el pa amb tomàquet, sortida de R que millor protegir, perquè si caus abans del bolt vas a parar a sobre mateix de la reunió. Algun tram d’aquest llarg en el tram de placa ja té la no adherència necessària i fa que algun passet l’hagis de trampejar. Baixa la dificultat i s’arriba a la R

Cinquè llarg de placa

Sisè llarg

Vistes d’impressió

Sisè llarg que es veu preciós amb cop de gas de sortida i d’arribada perquè una progressió que es pot autoprotegir porta a un final de traca amb alguns passos sobre preses romes i algunes ja amb aspecte sobadet.

L6

L7

Últim tram

Setè llarg comú ja es nota que la roca està polida i en alguns trams fins i tot patinosa, però les grans bústies de mans i els becs de roca on segur que se t’hi queda el gat fan les delícies de l’autoprotecció.

Ja a la vuitena tirada ens passa pel cap que el camalot de 3 no el portem però que allí a la fisura hi quedaria de fàbula. Un llarg també molt maco i pràcticament desequipat que si no fos per algunes seccions de roca bastant gastadeta.

Bona hora i ja som dalt!!! Tot un luxe acabar amb el solet baixant per la feixa i amb el descens agradable que ens regala aquesta tarda de diumenge fantàstica.

Passant per la feixa

Calçat còmode i avall!

Bon cap de setmana i ben aprofitat. Els detalls de la nit a l’alberg i d’algun que altre infortuni ens els quedem les Fem Més Tàpia que cada vegada anem a més. Gràcies per la col·laboració fotogràfica als dos apunts de Terradets de l’Anna, la Laura i la Montse 😉 El mes que ve una altra trobada noies!!!

Amanita moscata. Terradets

Vista de Terradets

Cap de setmana de luxe i visita a l’espectacular escenari de Terradets, en concret a la paret de les Bagasses que ens rep amb dos dies fantàstics de sol i de temperatures primaverals. Fem sortida mensual de FemMés Tàpia i les destinacions són diverses però les parets triades properes: al Doll la Maira, la Sílvia i l’Eli i Terradets les altres.

Dissabte l’objectiu nostre passa per l’Amanita Moscata al sector Amanita de les Bagasses. Una via que sobre paper imposa un xic però que les referències són bones. Som-hi doncs, som dues cordades l’Anna i la Laura al davant i la Montse i jo al darrere.

Cap a la paret

Des del peu de la via

Aproximació bastant dreta i no excessivament llarga però buff és una estoneta. De seguida trobem el peu de via i anem amunt, ens hi posem una mica tard.

La Laura iniciant L1

L1 les dues cordades

Placa de sisè del L1

Pel primer llarg triem l’entrada original que ens posa en situació perquè comencem per tram fàcil però a equipar i a continuació la segona part que ens espera és un 6a+ dels finets i en placa. Buff amb paciència i anar fent aconseguim la primera R. Ja veiem que haurem d’esmerar-nos s’ha d’escalar i no regalen res.

L2

Arribant al diedret del L2

Segon llarg que sembla que baixa de grau res més lluny i fa suar la cansalada ja amb una sortida potent un pas que ens encara als cinquens d’aquests paratges que apreten i de valent. Un diedre finet marca el final del llarg on trobarem passos que tornen a fer sentir els esbufecs.

Des de la R2

Acabant el L3

Inici del tercer llarg

Tercer llarg una treva que ens agrada perquè fa fruir de la progressió. Llarg a equipar si vols però que té les assegurances jústes i és de grau còmode per no patir.

Inici del L4

Arribant a la R4

Quart llarg també per agafar l’últim alè abans de la traca final. Una escalada aquesta sí per equipar i gaudir de la progressió i el anar col·locant-hi peces.

Sostret L5

Els colors de la tarda

Cinquena tirada un fi de festa a la resistència sortida cap a un sostret que un cop superat et presenta una placa on es veu l’assegurança i està un pèl amunt! Sortida en tendència a l’esquerra i anar escalant entre assegurances mig en lliure mig en artificial que la cosa apreta i les forces ja minven.

Arribem a la R5 a les cinc de la tarda la primera cordada fa el llarg del jardinet final però  nosaltres ja ens quedem al rappel per anar avall que hem d’aprofitar que se’ns fa tard. Fem el rappel de dia però de camí avall ens agafa el fosc i acabem tard. Cap a l’alberg que ens esperen i fem tard.

Ressenya de la via

Son de la Llarga (MD+) Pollegó Est

A peu de via, el solet ja escalfa la roca

Aquesta és una via que perseguíem fa dies i per a o per b no ha pogut ser fins ara. Dissabte de pel·lícula, solet, temperatures primaverals, un lleuger ventet que ens acompanya i decidides totes tres cap a la Son de la Llarga.

La San fent les branquetes per repartir la ‘sort’

A peu de via comencen el repartiments la San agafa branquetes i la sort decidirà qui obre els llargs 2, 3 i 4 alea jacta est com deien el romans. L1 i 4 per mi, L2 per la Farrando i L3 per la San. A banda del primer llarg que és un rostoll els tres restants tenen, ambient i alguns punts de compromís en tot el seu recorregut.

Vista del primer llarg des de la R

L1 de tràmit. Una entrada a la via fàcil per la Sioux Party. Llarg protegit amb tres parabolts, ràpid d’escalar fins a la primera R que és de luxe!

l’Anna iniciant L2

Ja l final del diedre

Un cop som les tres a la R1 comença el festival. L2 picant de grau que comença sortint a l’esquerra de la R fins que es col·loca al peu de la fisura diedre on toca treure el millor enginy per progressar entre xapa i xapa. Segons ressenya un primer tram d’un senyor 6b que es pot progressar en artificial artesanal. Les assegurances, algunes, que són més distants es poden anar guanyant col·locant-hi peces mòbils entre mig. Segon tram de 6a però igualment exigent que acaba minvant de grau per en lliure uns quants passos per una fisura fins a guanyar la R.

La San a l’inici del preció L3

Ja a la R

Toca el torn al L3 i no ens penséssim que ho tenim tot fet perquè ara toca escalar seguint l’evident cami que ens marca la fisura. Llarg que comença assegurat i que és molt bonic de fer fins que trobem una sabina o  a partir d’aquí ens ofereix un V net per a gaudi de l’autoprotecció. El tram per equipar també és de fàbula on tenim assegurat el puntet del llarg, cal tenir el cap tranquil i per anar fent fins a la R.

Detall del primer clau del L3

Entrant a l’encastament

Superat el clau, ara en diedre

Anem per L4 sortida de R i només veiem un clau en la llunyania gairebé sortint de l’off-wich, ufff  però en una observació més acurada veiem que abans amagadet hi  ha un espit. Així doncs cap amunt! Fins a la primera assegurança mig encastament rèptil per a arribar al clau per després i continuar amunt ja en tècnica de diedre. Llarg bonic i a trams aeri on anem progressant en un bon diedre fins a llaçar una sabina a partir de la qual ja afluixa i ens mena al cim. Aquí la roca ens regala un pontet de roca (per a bons observadors) per posar alguna coseta més fins arribar a la darrera R.

l’Anna arribant a la R4

La San gairebé a punt d’arribar

Ohhh my good, ja no recordava que aquesta R estava així. Tot i que és totalment segura per a rapelar hi ha una de les xapes que penja amb la cadena, tal com veieu a la foto.

Oooh què ha passat?

Bé, amb la feina feta i amb un bon regust de boca ens fem la foto final dalt del Pollegó abans de rapelar per la via on, diverses proves amb el mega-jul fan de la baixada tota una odissea! Què tindrà aquest rapel que per una cosa o altra se m’entravessa 😉

Panoràmiques de luxe

Un dia net i clar