Aquesta és una via que perseguíem fa dies i per a o per b no ha pogut ser fins ara. Dissabte de pel·lícula, solet, temperatures primaverals, un lleuger ventet que ens acompanya i decidides totes tres cap a la Son de la Llarga.
A peu de via comencen el repartiments la San agafa branquetes i la sort decidirà qui obre els llargs 2, 3 i 4 alea jacta est com deien el romans. L1 i 4 per mi, L2 per la Farrando i L3 per la San. A banda del primer llarg que és un rostoll els tres restants tenen, ambient i alguns punts de compromís en tot el seu recorregut.
L1 de tràmit. Una entrada a la via fàcil per la Sioux Party. Llarg protegit amb tres parabolts, ràpid d’escalar fins a la primera R que és de luxe!
Un cop som les tres a la R1 comença el festival. L2 picant de grau que comença sortint a l’esquerra de la R fins que es col·loca al peu de la fisura diedre on toca treure el millor enginy per progressar entre xapa i xapa. Segons ressenya un primer tram d’un senyor 6b que es pot progressar en artificial artesanal. Les assegurances, algunes, que són més distants es poden anar guanyant col·locant-hi peces mòbils entre mig. Segon tram de 6a però igualment exigent que acaba minvant de grau per en lliure uns quants passos per una fisura fins a guanyar la R.
Toca el torn al L3 i no ens penséssim que ho tenim tot fet perquè ara toca escalar seguint l’evident cami que ens marca la fisura. Llarg que comença assegurat i que és molt bonic de fer fins que trobem una sabina o a partir d’aquí ens ofereix un V net per a gaudi de l’autoprotecció. El tram per equipar també és de fàbula on tenim assegurat el puntet del llarg, cal tenir el cap tranquil i per anar fent fins a la R.
Anem per L4 sortida de R i només veiem un clau en la llunyania gairebé sortint de l’off-wich, ufff però en una observació més acurada veiem que abans amagadet hi ha un espit. Així doncs cap amunt! Fins a la primera assegurança mig encastament rèptil per a arribar al clau per després i continuar amunt ja en tècnica de diedre. Llarg bonic i a trams aeri on anem progressant en un bon diedre fins a llaçar una sabina a partir de la qual ja afluixa i ens mena al cim. Aquí la roca ens regala un pontet de roca (per a bons observadors) per posar alguna coseta més fins arribar a la darrera R.
Ohhh my good, ja no recordava que aquesta R estava així. Tot i que és totalment segura per a rapelar hi ha una de les xapes que penja amb la cadena, tal com veieu a la foto.
Bé, amb la feina feta i amb un bon regust de boca ens fem la foto final dalt del Pollegó abans de rapelar per la via on, diverses proves amb el mega-jul fan de la baixada tota una odissea! Què tindrà aquest rapel que per una cosa o altra se m’entravessa 😉
Navegant per muntanyes 
O M G!!!! QUINA ENVEJA!!!!