Diedre Blanqueta (MD) Mont-Roig

El Diedre Blanqueta és una de les moltes possibilitats que té en escalada la Pala Alta. Aquest dissabte i diumenge feiem trobada mensual del grup de noies i de veritat que ha resultat molt profitosa i en tots els sentits! 

El Blanqueta és una clàssica de la paret i així ho podem comprovar en la textura de roca d’algun dels seus passos, però no per això deixa de soprendre la verticalitat dels tres darrers llargs. Ens hi posem dues cordades: San-Cris-Claire i Sílvia-Fatima-Anna

El primer llarg és una ràpida entrada. Assegurada justament però completable, si així ho volem; de seguida s’arriba sota d’un sostret on anant cap a la dreta hi trobem la primera reunió, força còmoda.

La segona tirada continua encarant la progressió cap al diedre sortint en diagonal. Uns metres que es fan més verticals i  divertits i un tramet més fàcil per arribar a la reunió.

El tercer llarg. Sortida de cop de gas de la r uns metres còmodes de progressió i de cap cap al diedre ben vertical i que de per si ja imposa. Ben assegurat arriba al seu final amb una sortida assegurada per un clau que requereix posar-s’hi bé per superar. A la dreta uns metres i arribem a la R.

De les dues darreres tirades en vam fer una i quina tirada!!! Sortida de la R cap al diedre i uns metres més endavant un encastament en un pas en un bloc gran. Cap al diedre final i a gaudir del darrer tram. Diedre vertical altre cop bastant físic però que es deixa superar a força de cames i bones mans per anar progressant. Arribada a la R que queda una mica extranyament col·locada.

Arribada al cim i anem a fer trobada general. Unes Maira-Julia-Roser, acaben la Brothers Ruiz, les altres Farrando-Eli-Marta encara treballen al darrer llarg de la Mariola Motors.

Amb la Sílvia anem a fer segona part, mentre unes acaben i d’altres que també s’hi tornen a posar. Nosaltres visitem a la Pala del Coll i en concret a la Dama de los Vientos. Una meravella de tast del primer llarg que obre aquesta via que té assegurada la tornada per fer-la fins dalt. Una bellesa de línia emmarcada en un mar de roca taronja tallat a la perfecció per una de les seves cares, un llarg de física vertical concentrada en trenta metres.

Ja ho deia a l’inici un cap de setmana rodó. Vam poder escalar, xerrar i compartir unes hores plegades al voltant d’una llar de foc fumejant que ens va inspirar les millors tries de vies, les millors cordades i els millors projectes per seguir consolidant-nos com a grup. Una cosa ens queda molt clara i és que #femmestapia!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s