Un matí d’aquest dies d’agost ens escapem a Montserrat amb la Laura. Ens llevem d’hora per poder anar tranquil·les i enfilem cap al Monestir a barrejar-nos amb les primeres arribades de visitants i turistes. I és que hem d’enfilar en direcció al càmping en aproximació zero gairebé ens plantem, no sense algun dubte primer, a peu de la via Alta Tensió un nom suggerent i terrífic a l’hora.
La via té tres llargs de pàtina molt diferent. El primer és un diedre ben assegurat en el qual badant fem un xic curt de cintes. En calen unes dotze. L’escalada és agraïda tot i que la roca pugui semblar poc de fiar. Amb rapidesa s’arriba a la R1 que queda sota d’un sostret taronja on hi pengen unes cordes.
El segon llarg és el de foto. Foto per a la galeria, foto perquè és una travessa estètica amb el monestir de fons, foto per l’ambient, foto perquè és superbonica amb el taronja de la paret. Bé el llarg per a especialistes dels sis a més fins-fins filipins pot fer-se en lliure. Com no és el cas ens ho maneguem de manera mixta.
Tercera tirada amb una sortida de la R que ens posa a prova. Millor a dreta o a esquerra? Cadascuna opta per allà on ho veu més clar: cap a la dreta té algun pas de bufar i cap a l’esquerra et queda una corda fixa negre com una mala cosa que et pot ajudar. En general aquest llarg es torna bastant descompost a la seva secció final. Sense adonar-nos com els contes: vet a aquí un gos i vet aquí un gat… ja hem escalat a Montserrat.
La baixada és propera i remuntem fins dalt on a mà dreta ens queda el collet on hem d’anar a buscar el ràpel, un de sol de 60 metres que ens torna a deixar a la base. Cap avall doncs. El monestir ara és ple de gom a gom i les cues en dificulten la sortida, autobusos cotxes i motos… I és que tothom està de vacances i a més és 15, Mare de Déu d’Agost.
#femmestapia_2014
Navegant per muntanyes 