Cap de setmana de trobada Femmestàpia amb destinació Àger, el cap del Ras és l’objectiu i tenim diverses vies al cap. Tres cordades i tres vies: la Badalona que comparteixen la Cris i la Gemma, la Fanal Nocturn en cordada la Sílvia, la Helen i la Claire i la Rèdrum amb la San. Fa dos anys vaig escalar per primera vegada aquest recorregut i ara em ve de gust redescobrir-la. Ens plantem doncs a peu de paret d’hora ben d’hora… arriba una cordada que s’esperaran per iniciar la via, metre n’arriba una altra. Ni uns ni altres fan la Redrum al final els primers es queden a l’Alkaid i els segons a la Tercer Hombre.
Primer llarg. Entrada espatarrant per una fisura i un llarg atlètic gairebé al cent per cent. Abans d’arribar a la primera assegurança millor posar alguna peça petita per protegir. Bon canto però dret. A continuació per placa i roca bona però vertical acabes flanquejant a la dreta fins a la R.
Segon llarg bonic i dret però sembla que no tant. Anem cap a un sostre i el passem per la dreta i a continuació la via continua a mà dreta però optem per superar aquest tram tirant més cap a l’esquerra amb bon canto i amb un pont de roca que hem d’encintar. Aquí és on veus clarament a la teva dreta un pitó que t’està dient que no has passat pel lloc que tocava. Arribats a aquest punt que és millor tirar amunt i continuar fins a la R.
Tercer llarg i mític. Aquí la Sant té el privilegi del fotoreportatge. Un llarg curtet en travessa cap a la dreta i amunt amb un cop de gas fins a la R. Llarg estrella i altíssimament fotogènic. Aquí els amics que escalen l’Alkaid ens fan algunes fotos xules. Gràcies!!!
Quarta tirada. Una placa d’inici amb adherència pura es presenta davant. La creuem anant a buscar la fisura on es puja amb bona mà i en bavaresa. Després la cosa ja tomba i amb compte i amb dificultats per posar res, arribem a la R.
Cinquena tirada que ja tomba gairebé anunciant que el següent llarg, el sisè, serà una passejada fins a buscar la secció final dels llargs de la via. Setè llarg que ens avisa ara sí i ens alerta de la traca final. Aquí ja es posa vertical i més fi tot i que acabes en una repisa on ens encarem, als llargs finals.
Llarg vuitè. Sortida pengim-penjam de l’estrep per anar a caçar una cinta (que encara bo que hi és) que queda una mica a contramà. Si busquem però entre la roca trobem mans que ens poden ajudar a la cacera. Superat això cal escalar amb atenció i a continuació un altre ressalt que esquivem fins a arribar a un altre luxe de R en una feixeta.
Novè i darrer. Sotida a l’esquerra cap al bosquet de la feixa de més amunt i darrer tram vertical. Una bavaresa espera que hi anem. Entrada dura d’azeros i amunt fins a caçar la bavaresa esmolada amb bones mans. Alguna peça va bé per protegir-ne la sortida. El terreny aquí es deixa fer millor i ja.Dos de quatre a dalt un mos i uns moments de pausa per anar avall, sense gaires presses. Baixants ens trobem amb la cordadad de l’Alkaid i a baix al camí xerrem una estona amb ells. L’Arseni i el Pere Joan que ens comenten que ens enviaran les fotos que ens han fet. Intercanvi de mails i cap als cotxes que segur que la Sílvia ja és a baix. Efectivament, ens trobem a la furgo i uns vint minuts després arriben la Gemma i la Cris. Ja som totes a baix!!!!
La Rèdrum al cap de Ras d’Àger és un itinerari que ja coneixia i del qual en tinc un gran record i per tot el que hi ha darrere: dos anys d’escalades i de moments compartits amb grans persones i sobretot grans femmes de l’escalada. I és que podem ser més, però no millors!
#femmestapia_2014
Navegant per muntanyes 