Encara que faci calor la proposta de pujar a Andorra per escalar fa patxoca i sempre els aires són menys xafogosos que a la costa, cosa que és d’agrair. Així doncs amb l’Anna i l’Eli fem cordada amb un objectiu comú: la Capricciosa al Solar d’Enclar. Aproximació curta i fàcil ja que el camí està perfectament marcat i just quan ets sota la via enfiles un corriol que t’hi deixa a la base.
Quan hi arribem mirem i mirem, no fos cas i divisem una anella a mà dreta, anem bé és una reunió rapelable que ens marca el primer llarg del nostre itinerari. Val a dir que no està de més portar alguna coseta com els bàsicams per algun passet però la via es troba completament equipada.
La entrada de via destaca perquè aparentment no sembla el que t’hi trobaràs. Sobretot perquè un cop passada la cadena de la R opcional tires cap dins la fisura i el pas de sortida fins a l’arbre on hi ha la R és si més no picant. Els segon i tercer llarg ja es deixen fer sense entrebancs són per gaudir de la roca bona i a trams (si li ha tocat gaire el sol) amb una sensació patinosa, però només és la sensació. Al L4 ens trobem la primera placa de sis a més facileta que la que espera uns llargs enllà. El cinquè llarg és un passeig per un jardí penjant fins a la paret on hem d’escalar. Sisè i setè llarg bona roca i bonics d’escalar, destacant el setè que has d’enfilar-te per un esperonet amb tendència a la dreta per trobar el bolt que queda un xic amagat i la R. L8 el més fi amb diferència, una placa que ronda el sis a més mig en regletes mig en adherència. Vaja el plus del recorregut. Ja al novè i els desè llarg tornem a xalar escalada de fissura amanida amb l’abundant vegetació i la pinassa final que queda acumulada.
En definitiva una bona via maca i de bon fer assegurada en algun punts un xic estranyament i un altre xic en excés perquè hi ha passatges que discorren al costat de fissures on pots assegurar-te fàcilment.
#femmestapia_02/08/2015
Ressenyes consultades:
Navegant per muntanyes 