Aquesta era una via que amb l’Eli ens havia quedat pendent n’havíem parlat ja que una via a l’ombra pels dies més xafogosos s’agraeix. Ens plantem doncs a la Nord d’Agulles amb la idea d’escalar-la i amb el material necessari per completar la progressió. Val a dir que l’aproximació és bastant evident ja que en tot momentr passes per sota i enfiles per un corriol que et deixa a peu de via.
Primer llarg característic de diedre amb equipament escadusser però de bon protegir. Segon llarg de sortida acrobàtica i continuació per una fissura amb uns primers passos que es poden treballar en artificial. Tercer llarg de tràmit i boscós que et deixa davant de l’espectacular quart llarg famós d’aquest itinerari. Una fissura ampla i mantinguda de quaranta metres digna d’esment perquè aquí t’hi deixes mitja pila, però que bonica! Cinquè llarg també en sortida de xemeneia que cal trobar-li la millor posició, ben assegurat i no obligat en lliure. La reunió és fa a la dreta de la fissura ja que la continuació és super herbosa. Ja al darrer llarg continuem per una sortida un xic anguniosa perquè la roca es desfà i és difícil o impossible de protegir i hem d’anar altre cop a trobar la fissura per continuar fins dalt.
Una bona via on el solet ens ha anat esquivant tot el matí i nosaltres ho hem agraït ja que de calor en feia. Un ràpel per la punta que ens queda a la dreta mirant al sud i cap al bon camí. Com sempre ens queda la paradeta que ara li hem agafat gustet a l’amanida russa del bar de Collbató.
Ressenyes consultades:
#femmestapia_19/07/2015
Navegant per muntanyes 