Una de les formes que més atrauen la vista a Montserrat de ben segur que és la de la Cadireta d’Agulles. Com si s’hagués d’asseure algun gegant majestuós, ella i la Foradada són alguns dels emblemes montserratins. Avui fem sortida cap a la Cadireta dues cordades l’Anna i la Maira i l’Eli amb una servidora per fer la clàssica per excel·lència: l’Anglada i de veritat que mereix una visita obligada per qualsevol escalador o escaladora.
L’Anglada solca la cadireta per la ‘gola’ des del pedestal de baix ja enfilem en un avís que, alguns passos llargs ens trobarem abans d’arribar pròpiament a l’artificial. Sort que anem dues cordades i la que obre deixa sempre l’avís a la que va al darrere i això ho fa tot més portable: treball en equip! Primer llarg entrem per l’original fins a la comodíssima repisa on hi ha la R1. Segon llarg comença l’artificial de progressió fins al costadet mateix on hi ha la R2 preludi del sostre que haurem de recorre en acrobàtics moviments fins a la sortida prou fàcil i gens patidora. A continuació un llarg ben curt on continuem en artificial i que ens deixa al darrer llarg on la dificultat minva i recorre trenta-cinc metres fins a arribar al cim.
Avui hem estat al sol i a l’ombra però hem pogut evadir la calor intensa d’aquests dies i a més hem fet la Cadireta, doncs ja està tot dit cap al Bruc a fer-la petar i un prendre que ens anirà molt bé per acabar la jornada.
#femmestapia_28/06/2015
Ressenya consultada:
Navegant per muntanyes 