La Montse Pueyo és una via que desperta opinions diverses. Potser de primeres el que més crida l’atenció és que solca (fent les seves ziga-zagues) el diedre evidentíssim que talla a Roca del Arcs. A mi, personalment, em fascinen els diedres és veure’ls i voler-los escalar! Per tant aquest era un itinerari que tenia pendent i a la llista i que quan l’Eli em va dir… “anem a fer-la” no m’hi vaig poder resistir.
L’inici de via és evident una gram MP ens ho indica a més fa unes poques setmanes ja vam prendre bona nota d’on començava. Per fer-ne un resum amb la distància que marca el temps destacar que la tònica vilanovina de la verticalitat és ben palesa des del primer llarg que pots emblar senzill en inici i que quan has de fer el flanqueig fins a la R dius… glups! El segon llarg és dur i amb passos força contundents i és on el debat és més intens ja que la Somni de Quimfer passa justament per allà. El tercer llarg és de diedre tot i que com és la tònica compte amb les cordes que fa una zeta i el quart un tràmit fins al que és el llarg vilanoví per excel.lència. Un cinquè de gaudir pel tram de placa on hi podrem augmentar la protecció al gust. Arribats al sisè dificultat que minva i el darrer llarg ja és atacar el cim travessant la feixa i per una placa fàcil.
Un cop a aquest darrer tram un tro ens anuncia que… corre, corre que caurà forta. Temps just per arribar dalt i veure les cortines d’aigua que s’acosten. Ui, ui… ja la tenim aquí. Equipades ens cau la del pulpo i arribem al cotxe xopes. Cap al Cirera, on tenim aixopluc i assecador 🙂
#femmestapia_07/06/2015
Navegant per muntanyes 