Via dels Sostres (MD) Paret de l’Aeri

Primer llarg (foto: SV)
Primer llarg

Aquesta és la història d’una via que ha costat molt no, el següent… poder fer. Semblava un constant despropòsit cada cop que anomenava la Nicolau-Freixes-Benito (la dels Sostres) els astres es conxorxaven en contra. Fou la tercera vegada, com diu el refranyer, que amb la Sílvia i el Cris vam aconseguit guanyar el cim de l’aeri per aquest itinerari clàssic a més no poder. Aquí teniu el resum de l’aventura.

Primer de tot cal dir (i qui avisa…) que la roca sobretot al primer llarg és un pèl polida. Un conglomerat de pàtina gris que els entesos adverteixen de la seva fragilitat, que pot no semblar-ho en aparença. Una altra qüestió: pocs peus a tota la via, es fa difícil de vegades trobar el millor emplaçament de punteta de gat per anar progressant. I dit això potser destacar que: el primer llarg es deixa fer però l’entrada a la R (a la sabina seca) la vaig trobar durilla i curiosa. Al segon llarg les ‘maresmeves’ són a la sortida no et veus els peus i vas a pèl fins a la fisura. Un cop allà cal posar les piles i amunt. El tercer llarg el fotogènic és ben poc equipat i la fisura horitzontal i els peus justets fan les mil i una engúnies pel primer, amb saque inclòs (compte amb les fràgils baquetilles). Arribats al quart llarg tens un tram ben equipat on es concentra la dificultat. Llarg que et deixa a un arbre amb bon regust. Mirem amunt i el que ens espera és un welcome to the jungle que ja sabíem. Sortejant vegetació i podent assegurar poc la part més forçada és l’entrada a la R on has de lluitar per passar. Sisè llarg espectacular de xemeneia que es deixa fer bé fins que en surts allà el terreny és un xic indefinit i la roca ja és força precària. Mirem amunt i veiem la sortida original…. uffff !!! Enfilem com no fins a l’alçada de l’espit que ens permet anar cap a la sortida de tercer per la David Aparicio.

Un cop a dalt contents però trinxats i la Sílvia amb el cuquet de la placa de la David Aparicio que sembla que li fa ’tilin’. Bé, en tot cas les parets no es mouen de lloc. Pel que fa a mi, ja la dono per tatxada i la dels Sostres ha resultat ser la via més cobejada que al final ha passat a la llista de les fetes.

Ressenyes consultades:

#femmestapia_24/05/2015

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s