Colorantes Permitidos a l’Elefantet (ED)

20150418_103018 (Medium)
Primer llarg

Quan penses en una via com la Colorantes et primer que et ve al cap és tot el que has llegit sobre ella que si és la concepció d’un itinerari equipat i alhora pel que havia sentit obligat. De fet és les dues coses però la segona és més evident del que puguis interpretar ja que la percepció del grau oscil·la depenent de la ressenya que consultis. En aquesta ocasió amb el Jose anem a provar i a treure les nostres pròpies impressions i què millor que enfilar-nos-hi per comprovar-ho de primera mà.

El primer i el segon llarg són coneguts nostres ja que tots dos hem fet la Jacint Aguilar entrant per la Colorantes. Un L1 d’inici trencat fins a la fisura horitzontal on hi ha un pas llarguet però no difícil. Una llarg de cinquè fi i factible per anar navegant. El segon llarg continua la mateixa tònica de navegació amb els darrers metres d’arribada a la reunió més fàcils. I aquí ja som al llarg de transició travessem el bosquet i anem en direcció a la nostra via, amb inici just al peu d’un arbre.

Aquest llarg és el de la varietat quant al grau i estem d’acord que la sortida enfilats en un arbre és desplomada i potent i que per treure-la en lliure cal una dosi de potència i resistència concentrades que superem en artificial. Progressió i arribada a una baumeta amb sortida aèrioequilibrista. A partir d’aquí un tram més a combinar sempre amb bona roca fins que la dificultat minva i arribes amb comoditat a la R. L5 toca un llarg curt però concentrat en preses petites: equilibri i finesa. Bonic. I ja som al darrer llarg de vista imponent i amb passos fàcila al principi i després més drets però ja amb presa més gran i amb un cert desplom a cops. Un llarg per gaudir de la roca típica de sant Benet si bé ens trobarem que els últims metres que són bastant descompostos.

Arribats a dalt ens encantem mirant les figures santbenetines: la Mòmia, la Momieta, l’Elefant, la Prenyada… totes ens observen i nosaltres gaudim de les fantàstiques línies que conformen aquesta meravellosa vista. A sota nostre el Monestir i el brogit de la gent i el repicar de campanes. És bona hora, l’hora de l’Àngelus i aprofitem per baixar fer un prendre i recuperar forces.

femmestapia_1804_2015

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s