Santiago Domingo. Paret d’Aragó. Montrebei

Vistes al congost des de Santa Quitèria
Vistes al congost

Escalar a Montrebei era una assignatura pendent. Allí només hi havia tingut l’ocasió de fer la cresta Urquiza-Olmo. Com escoltar és de savis i l’ocasió és de luxe hem triat per iniciar-nos en aquestes parets solemnes una via com la Santiago Domingo a Paret d’Aragó i la veritat és que d’entrada ens fa força respecte. Tothom ens diu que aquest és el millor itinerari per ‘tastar’ la roca i les exigències de l’escalada en aquest fantàstic racó de món.

Arribem carregades d’indicacions i de croquis per arribar a peu de via, el que no comptàvem és que ens costaria trobar-ne el peu ja que un cop sota la paret les distàncies es transformen i les perspectives canvien. Un crit d’alegria de la San… “Ja la tinc… essa de!!!” dóna pas a l’inici del recorregut emmarcat sota uns sostres vermellosos i com a referència sobre mateix en fixem en un forat característic al sostre vermell que ens serveix per acabar d’ubicar-nos.

L1: llarg de placa de navegació de cinquè amb algun punt d’assegurança (claus, un pont de roca) que queda clar on acaba. La ressenya ens orienta el recorregut cal anar en compte al final on la roca deixa de ser bona per passar a ser trencada. L2: un tràmit una sortideta fàcil en travessia fins aribar prop d’un arbret on pujarem una placa dre quart desequipada i crostosa que es fa difícil de protegir. Hi encabim un àlien verd. L3: seixanta metres de llarg per navegar i anar amb compte a no perdre el rumb. Altre cop surten els números i la ressenya i l’escàs equipament que hi ha d’haver ens va quadrant. El sostret d’A1 té un parell de bolts per poder-lo superar no sense dificultats ja que és de roca roma. Amb tants metres les cordes pesen i es fa difícil arribar a la R. L’entrada també té terra i mates que la fan un xic més bruta. L4 ja som al primer dels diedres de la via que està poc equipat però té una bona fisura a mà esquerra i una altra de més estreta a l’esquerra d ela primera. Diedre un xic estrany que permet pujar-lo així o bé per les dues fisures més en la placa, al gust.

L5 tornem a les travessies en sentit esquerra. Ara hem de passar per sota d’un, dos i el tercer diedre que trobem és el nostre. EL darrer tram d’aquest llarg és bonic i aeri per una cornisa de pedra ben bonica. Arribades a la R impressionant vista del llarg de la via. L6 un diedre mantingut dret i fins i tot un xic desplomat que només té dos claus a la seva part superior. Aquí traiem tota l’artilleria que ve justa per completar els 40 metres. A la part superior trobem un tac de fusta que balla dins la fisura i del qual pengen uns cordinos vells a matar. Aquí toca escalar i treballar de valent. L7 el llarg de la on les ressenyes ens diuen que que si per l’esquerra o per la dreta on diuen que devia ser la ruta original. Doncs ni una cosa ni l’altra ben bé. Agafem per la banda esquerra de l’esperó on hi ha la R en travessia a mà dreta per una placa adherent o en direcció a el que ens sembla un plom. D’aquí continuem en tendència a la dreta a buscar el bolt que intuïm que és el nostre de fet sota nostre i a mà dreta hi veiem un burí. Anem bé a partir d’aquí i ja en placa de quart s’arriba a la feixa i sota d’un gran bloc hi trobem la R. Ens han explicat que aquesta costa de trobar però amb la resse a la mà i sota del gran bloc la localitzem bé.

L8 altre cop de tràmit un llarg trencat com pocs i sense punts per assegurar-te gaire ja que tots els blocs es mouen, però amb enginy algun alien hi encabim. La R està davant mateix dem la xemeneia darrer llarg de la via. L9 entrada en la xemeneia ampla que un cop ets al seu interior ens regala un mar de jocs de llum i colors ataronjats. Maca com, n’hi ha poques i que permet pujar-hi en creu o jugant entre costats. Algun punt per assegurar-nos hi trobem però també podem completar els allunyaments amb camalots i algun àlien.

I ja som dalt!!! La baixada és molt clara seguint les fites i el caminet fins al pal indicador i despres avall zigzaguejant per les marques. Fi de festa sonada hem escalat a Montrebei a la Santiago Domingo no hi regalen res… però res de res i és que fins i tot els quarts de Montrebei són per treure’s el barret. I és que la San es demana uns regals d’aniversari molt especials i aquest era la via triada i l’estrena de totes dues en aquestes parets.

#femmestapia_0104_2015

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s