Hi havia una vegada quatre femmes i un homo que van anar a escalar… Així començaria la història d’aquest itinerari fantàstic i supermegafotogènic com n’hi ha pocs. La Homo Montserratinus una via altament recomanada per tot hom a qui preguntis i de les de la llista. Una via que no tindria cap inconvenient en repetir per tornar a gaudir i a escalar els seus llargs, tots ells variats i exigents que solquen la Roca d’en Sahinda, mirador privilegiat sobre la paret nord d’Ecos.
L’aproximació, anem cap al coll del Migdia arribem a un trencall que ens haurem de desviar a mà dreta cap a la font de la Llum. De seguida localitzarem la roca d’en Sahinda i la línia vertiginosa de la Homo. Ens hi acostem decidides la Maira, l’Eli, la Sílvia el Cris i ens repartim en dues cordades. Primera cordada la de tres i dos llargs per cadascuna, seguides per la Sílvia i el Cris que s’ho fan mano a mano que se’n diu.
Primer llarg de diedre que es veu preciós des de baix però que ja ens avança de què va el tema. Passos en diedre i tibades finals per arribar a la reunió. En tot el llarg cal equipar perquè només hi trobem un clau. La fisura i les savines permeten autoprotegir-te. El segon llarg és la travessa sota el sostret que pots també anar farcint de friends per anar passant. La roca deixa anar una pàtina blanca que sembla que vinguem de cal guixaire. La col·locació aquí és a moments una mica anguniosa ja que a la sortida de la R quedes com encaixada sota sostre. La segona R és penjada i se’ns fa estreta 🙂
Tercer llarg més curt que l’anterior però també un llarg de cine. La sortida de la reunió és un xic delicada per l’ambient però no difícil i poc a poc et col·loques a la vertical on has d’escalar per una fisura ampla on hi ha un parell de tacs i que a la sortida s’hi pot col·locar a la perfecció el #4 encara bo!!! Quart llarg d’escalada en diedre vertical i protegit amb claus i tacs que podem completar. Atenció a la sortida per anar a buscar la reunió, s’ha d’anar cap a l’esquerra per terreny una mica inestable.
Cinquè llarg totalment de tràmit. Aquest canvia d’orientació per un tram de tercer per anar a buscar el darrer llarg de placa. Atenció també perquè està tot molt trencat però podem llaçar savines. Arribada a la R que et queda penjada damunt del cap, hust mateix sota la placa fisurada que a primer cop d’ull impressiona. Sisè llarg amb un sol clau just sobre la R i una navegació sense pèrdua per una fisura ampla i estreta, vertical i protegible i amb un ambient de grans ocasions. Hi cap de tot tascons a caldo i friends. Mesura en l’autoprotecció i cames tremoloses. La reunió queda penjada al final de recorregut que llastimosament es fa curt.
La baixada va ser tota una odissea. Ara cap amunt cercant el camí, ara en perdem una i ara cap avall pels rapels equivocats. Però… això sí totes quatre femmes i l’homo ens mereixem una bona recuperació de forces amb cus-cus inclòs que ens el mereixem 🙂
#femmestapia_2014
Navegant per muntanyes 