Realitat virtual. El Lloro

 

SAM_2350 (Medium)

Dia per gaudir de roca a Montserrat i la idea és anar a la Realitat Virtual, la manera més llarga d’enfilar-se al Lloro. La veritat és que la majestuositat del pedestal final imposa quan hi ets a sota i queda pendent perquè aquí va la història d’una fi-fi capriciosa que va decidir rompre’s i fer volar qui estava a l’altre extrem, la Laura. Aventures de l’artificial d’alta tensió que s’hi pot trobar en aquesta via.

Comencem primer llarg de xemeneia d’anar fent i de jugar amb la paret, joc d’oposició de peus i cul o esquena i anar progressant fins a la primera R. Decidim a partir d’aquí fer llargs 2 i 3 junts i 4 i 5 també, sóc curtets tots ells de 20 metres. Aquí atenció perquè la R3 només té un burí acompanyat de dos caps de rosca i la nostra idea és coverteix en un llarg de 60 metres. La sortida i el primer tram és explosiu però assegurat i a continuació et fiques en una xemeneia força humida i herbosa. S’ha d’anar progressant entre diedre d’obertures màximes i alguna oposició. Així imprevistament ens plantem d’un sol cop a la R4. Cinquè llarg que comença diferent i assegurat per la placa on  s’enfila. Aviat també arribem a la reunió.

El sisè llarg és on comença a fer evident ja la progressió en artificial i ens hi anem posant. Comença suau i es va complicant un xic més amb sortides de l’últim graó de l’estrep per anar pujant. I de sobte sento:

– Clickkk! Aaaahhg

La Laura acabava de volar uns quants metrets avall, nets mentre estava dalt de tot de l’estrep i a punt de fer el pas per txpar. El primer de tot, evidentment, saber i comprovar que no ha passat res però… què és el que ha passat? Aquell so metal·lic que he sentit què era?  La fi-fi… s’ha trencat!!! Ha estat només un ensurt del qual en podem riure una estona fent broma amb les volades del lloro o els vols d’airlines 🙂


Bé pla B així no es pot encarar el darrer tram  d’Ae desplomat de la via i decidim fer aquest sisè llarg i escapar per anar a buscar el collet i trobar la baixada per Frares. I això és el que fem. Altre cop enfilem amunt L6 i continuem allà on ens havíem quedat fins a la R curiosa perquè la trobem darrere un passamà de filferro. Des d’allà i sortint per sota la gola del Lloro en direcció a l’esquerra anem a buscar el collet per encertar la baixada.  I aquí entra en joc l’instint senglar de la Laura que encerta i guia per entre la baixada fins a trobar una fita que ens indica que som al camí que porta a la canal del Lloro.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s