Matí de dissabte plujós i fred que comença tard i avisant avui, qui sap si ens mullarem! La idea inicial era una altra però no ens ha sortit bé la cosa i com que aguanta i hi ha ganes d’escalar decidim aprofitar la tarda. Ens n’anem, doncs buscant una alternativa al nostre primer itinerari, que resulta imprevist però queda a la llista de les pendents i ens decidim per acostar-nos a la GAM a la Portella a Agulles, un itinerari a prop de camí, ràpid i per gaudir de la presa i de la bona roca.
Comencem doncs, són cent metres que et deixen bon regust. El primer llarg fàcil de tercer i el trobarem assegurat només començar per tant atenció per anar amunt fins a la R. En tot moment tenim bona roca.
Segon i tercer llargs que tenen cert mimetisme. Tots dos amb passos de sortida de les R explosius, sis a i sis a més que es poden provar o bé tibar d’azero. La resta són recorreguts per escalar a plaer i anar triant el camí. Els llargs estan ben assegurats, i si filem prim prim, potser el darrer té un tram més airós diguem-ne… ara la roca és excel·lent.
Retirada pel rapel que ens torna a deixar al camí per enfilar cap al coll. No sense alguna ullada de sol, alguna ventada i els petits detalls que trobes en una agulla com aquesta.
Ha estat un dia divers, inesperat i fins i tot un xic accidentat però sobretot profitós acompanyada de la Moira, ha estat un plaer! Ah i hem recorregut la diversitat del massís montserratí. Final de tarda fent-la petar una estona al bar del Bruc compartint patates amb el Jordi 😉
#femmestapia_2104
Navegant per muntanyes 