Diedre CADE a l’Agulla del Centenar

SAM_2623 (Medium)
Diedre CADE a l’Agulla del Centenar

Montserrat agafa les formes estiuenques abans d’hora i en un atac de rauxa, com si no n’hagéssim passat prou de fred aquest hivern, ens plantem davant una d’aquelles vies que fa temps que tenia ganes de fer. El diedre CADE a l’Agulla del Centenar és la ruta triada precedida per la fama de ser una escalada exigent, semiequipada i amb roca a trams, difícil. Vaja que no se’ns passa per alt: som a la nord montserratina, res és fàcil i tot és possible.

Ens carreguem de ferralla haurem d’equipar i els càmalots fins al 3 són els indispensables. Un cop a peu de via veus impressionant la línia a seguir. A més… fa fred, però… que no havia de fer més caloreta? Res, Sílvia, endavant les atxes!

L1 de roca fosca i que es fa bona part progressant en artificial. Bé en A0 bé algun pas d’estrep perquè els peus són gairebé inexistents i a cops patina. Atenció a les peces que vas trobant algunes d’elles molt delicades. Aquestes s’acaben un cop et poses sota mateix del diedre i fas els darrers metres on, ja veus de què anirà a partir d’ara la cosa. Diedre en estat pur. Passos protegibles fins a la R.

Segon llarg curtet 25 metres i que només compta amb un tac de fusta i mig (el segon no té cordino) en tot el recorregut. Un diedre de llibre i de sortida difícil que es va mantenint posant a prova els bessons i on es desfà l’entrellat mica en mica, calculant sempre el nombre de peces que hi vas col·locant.

Tercer llarg. Comença bastant descomposat, tot sona a buit i requereix mirar bé on ens posem. El podem completar amb enginy i certa traça en algun dels trams de dalt un xic més compactes.

Quart llarg que rep merescudament el distintiu de llarg estrella realment dur i mantingut, més i tot, redreçat!!! Va resseguint el diedre i es va tombant. Hi ha bones preses a la part on desploma ara, compte perquè no val a badar amb la roca i a més perquè aquest llarg, és dels llargs, 45 m.

Cinquè llarg que destaca no per difícil, sinó pel compromís sobretot de la roca. Costa una mica d’assegurar perquè es desfà, però alguna savina seca serveix per asserenar l’escalada. Fins que pots arribar a sota l’arbre i muntar la R5 on donem per acabada la via.

Baixada pel coll no sense alguna desgrimpada una mica vertical i bona hora per anar a completar la tarda amb una estoneta de xerradeta en bona companyia al Bruc refent-nos dels líquids perduts perquè… avui havia de fer calor? Ho devíem entendre malament oi…  😉

#femmestapia_2104

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s