Peque Mantecas. Roca Alta. Vilanova de Meià

Pala Alta
Roca Alta

Aquesta vegada tot i que la previsió del primer cap de setmana de primavera és més d’hivern que altra cosa amb l’Anna i l’Eli, decidides, ens plantem a Vilanova de Meià, a la Roca Alta, amb la intencio de fer la Peque Mantecas. Al costat observem un dels diedres més imponents, el diedre Farreny ens dóna la benvinguda majestuós. Aviat hi farem una visita, avui però, l’objectiu és la Peque Mantecas, on no hi regalen res però, si més no, resta més equipada i el temps no està per massa floretes.

Arribada al pàrquing amb sol i temperatures que no passen dels cinc o sis graus. Nuvolets decoratius i vent en alcada tot un plus. A peu de via la cosa no pinta malament i decidides enfilem amunt.

Primer llarg brutal d’entrada un 6a+ mantingut que fon els avantbracos de qui l’intenti atacar sense cap pausa. Bona mà, bons peus però un llarg dels físics com pocs. Assegurances justes I passos a completar equipant; trenta metres sense treva que presenten les credencials vilanovines.

Segon llarg sortida cap a l’esquerra i remuntada d’una panxeta que exigeix un bon cop de forca, llavors la dificultat minva fins a arribar a la segona erre. A aquestes alçades la fresqueta ja es deixa sentir.

Tercer llarg de diedre fantàstic s’obre a la vista amb possibilitats per equipar senceret. Entrada i a sobre el primer pedestal un pont de roca justet que protegim amb un friend del 2 són l’entrada a una repisa que en tendència a l’esquerra, recorre una canal amb herbes que mena a la R. Dalt del tram dos claus però un tram dificilment protegible per la roca delicada que hi ha. Arribades a la reunió sorpresa majúscula: neu!!! Ja dèiem que semblava que el fred apretava i encara ens queda la meitat de la via.

Quart llarg per anar a buscar un mur vertical mantingudet que només sortir de la r demana un pas de forca per remuntar una panxeta. Sortida que queda protegida amb un pitó. A continuació veiem la línia que marquen les assegurances amb tendència a l’esquerra per colocar-te sota un mur vertical i fisurat horitzonaltement d’aquells típics vilanovins. Deu n’hi do amb el muret, bona mà però a moments ben escàs de peus. Arribada a la r. La gelera i els núvols s’intensifiquen.

Cinque llarg maco i de treva per encarar la traca final. Flanqueig cap a la dreta amb bona presa I un unic parabolt a vista. Superat el repetxó la reu arriba en un tres i no res.

Sise traca final. Tram de trenta-cinc metres amb traca final poc equipat a l’inici però protegible fins a arribar sota la secció difícil que està assegurada, però deu n’hi do com pica per acabar. Una bona estona a la R gelades. Sense mans. Una cordada també femenina ens acompanya són la Sònia i l’Anna, ja ens som tres i de cop un crit: aaaaaahhhhg!!!! La dona ocell en una volada neta fa que la descàrrega d’adrenalina sigui màxima. No ha passat res. Entre unes i altres acabem sortint per dalt a dalt amb unes ventades de por. Ho hem aconseguit!

SAM_2258 (Medium)
Enfilant la baixada

Necessitem entrar en calor i això farem amb la baixada fins al cotxe i amb una estona reconfortant al Cirera on retrobem cares conegudes. Al final un dia complet i ben aprofitat en un entorn al que cada cop m’agrada més tornar-hi. Ens en quden moltes per fer noies!

#femmestapia2014

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s