Aquest cap de setmana hem escollit una via d’aquelles que tens ‘en cartera’ de fa força temps. La Cervera-Raúl a la Talaia Gran. Com que no ens posem d’acord amb el dia per anar totes juntes, la San, l’Eli i la Marta hi van dissabte i les Annes hi anem diumenge.
Amb informació supermegactualitzada de la via, gràcies a les companyes de dissabte ens hi plantem diumenge amb la intenció d’escalar l’aresta. L’aproximació és un pèl llarga però no es fa gens feixuga a excepció dels ressalts finals fins al Portell del Migdia, però un cop ets allà ja ho tens a tocar.
Primer llarg es pot fer en una tirada de cinquanta o en dues fent reunió a l’abre. L’Anna comença. Llarg maco i a la primera part protegible. Es redreça una mica i està assegurat. Arribada còmode a l’arbre.
Segon llarg comença dret i en aquesta part està ben assegurat, però no són gaires metres un cop a sobre la repisa de seguida trobem la reunió.
Tercer i quart llargs junts. Fan un llarg que surt força dret però que després es torna més suau. Les assegurances són les justes i el grau permet fruir del progressar. Arribada damunt la primera agulla i una R un pèl incòmoda a terra.
Cinquè llarg el més vertical de la via. Curiosament canvies d’agulla amb un canvi de paret. Hi havia una corda fixa i uns parabolts lluents… quan consegueixes col·locar-t’hi enfila amunt i toca treballar en artificial. Quan s’acabem les catorze assegurances que hi ha toca sortir en lliure i escalar per terreny menys vertical fins a la reunió.
Últim llarg fàcil i de transició a trossos tombat i gairebé net preveiem muntar R amb friends a la fisura i així ho fem. Des d’allí fins al cim i a l’altra banda on hi ha els rapels de baixada és un moment. Una altra clàssica de Montserrat que val la pena degustar i que a més està en un entorn privilegiat i si no mireu quines vistes!
#femmestapia_2014
Navegant per muntanyes 