Punxadits (MD) Rocamaura. L’Estartit

Vista des de la via al fons les Illes Medes i el port de l'Estartit
Vista des de la via al fons les Illes Medes i el port de l’Estartit

Encetar el 2014 s’ha fet pregar un xic, quant a via llarga es refereix, però ha valgut la pena. Aquest dissabte la proposta és llaminera a més no poder. El conglomentat montserratí deixa pas en aquesta ocasió al calcari abrasiu per anar a tastar una perla vora el mar: la Punxadits a Rocamaura. Als nostres peus l’Estartit i de fons el mar i les precioses Medes en observen és un regal de reis endarretit que fa temps que volia conèixer. La Laura i en Josep fan els honors.

Rocamaura
Rocamaura

El dia no pinta bé però el lloc és privilegiat. Entre boires i roines de pluja que ni mullen enfilem el primer llarg amunt. Un llarg d’entrada curt i modificat a posteriori de la seva obertura. Les raons són obvies la abrasivitat de la roca i les seves formes caprocioses feien que el fregament fora excessiu. Una bona correcció a la via que permet entrar mica en mica en aquest terreny. Llarg curtet però  amb bon regust que comença a descobrir tot el que ens espera.

Segon llarg

El segon dels llargs és ben llarg uns 55 metres de travessa en roca de primera. Sortida de la R i enfilant amunt cap a la primera assegurança. Cal dir que sempre es pot anar autoprotegint i completant la progressió si així ho considerem. Aquest llarg discorre per plaques que a banda i banda tenen terrasses herboses però que la via esquiva i sempre escalem en bona roca. Primer trobem la tirada equipada amb parabolts i l’últim tram del llarg queda protegit amb pitó a esquerra i a dreta i un pont de roca que un cop passat mena damunt d’un esperonet on muntem la R. Davant nostre un canvi de paret per al proper llarg.

Inici del L3
Inici del L3

L3 un llarg preciós per diverses coses: un canvi de paret molt malabarista i a continuació un diedre atlètic amb bon canto i d’aquells de gaudir. Un cop fet i quan traiem el cap als nostres ulls es veu una cova que no deixa de ser sorprenent. Les formes i textgures de la roca són infinites i els colors acaben de reblar el clau d’aquesta meravella natural. Continua el llarg uns metres més fins a la R.

Cova del L3
Cova del L3

I ja anem acabant. El quart llarg és un dels més atlètics de tots i alhora és exigent en algun dels passos. La roca és excel·lent i sortim esquivant blocs grans per una mena de diedre fins que quedem a sota de l’últim mur que ens barra el pas fins a la R. Aquí tot i que sembla més fàcil per la dreta cal anar a l’esquerra. L’assegurança evidencia que aquella és la direcció però és allà on hi ha els passos que piquen més d’aquest llarg però que gràcies a la gran adherència del calcari i a alguna bústia de mà una mica llunyana però boníssima acaba sortint.

Inici del quart llarg
Inici del quart llarg

Un cop a dalt m’espera la Laura i li pregunto per en Josep. Ha estat fent un reportatge fotogràfic de tota la via i ara ha aprofitat per agafar una bona perspectiva de l’últim tram.

SAM_1890 (Medium)
Formes capricioses del calcari

Moltes gràcies parella per portar-m’hi, per deixar hores de son i de descans que us ben mereixíeu després d’una setmana intensa com heu passat. Ha estat un plaer, com sempre compartir via i companyia!

2 respostes a “Punxadits (MD) Rocamaura. L’Estartit

  1. Un plaer descobrir aquestes petites perles als amics. Lluny de les grans parets en trobem de més modestes, però amb tot l’encant que només li sap donar el mar que és a tocar. Sempre és una alegria tornar-hi i més en bona companyia!

    Salut, tàpia i alegria

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s