Últim dia de l’any i no podíem deixar passar l’ocasió per acomidar el 2013 des d’un dels llocs que més he visitat enguany Montserrat i en concert el vessant sud del serrat lloc on està regulada l’escalada i no s’hi pot tornar fins a 31 de juny de 2014. Amb la Maira anem cap a la Urquiza-Olmo a la Roca Gris, una via ràpida per metres i per la distribució dels llargs: un d’entrada curtet i els tres restants d’entre 45 i 50 metres.
Anem cap a peu de via fent voltes per la zona que pel dia està molt tranquil·la. Només veiem una cordada a l’Aresta Ribas. Nosaltres anem cap a la Roca Gris a trobar el nostre peu de via. Puja, baixa però al final ho trobem.
El primer llarg és molt curt uns 10 metres i està net fins a la reunió. No passa de tercer però si volem podem llaçar algun arbre per arribar més còmodament a la R
Segon llarg de cinquanta. Vertical i mantingut amb bona roca però a cops amb algunes peces que belluguen i sonen a buit. Tota la línia de la via es veu a simple vista i les assegurances estan col·locades amb seny per no fer patir excessivament. Quan la dificultat minva les trobem encara més allunyades però podem aprofitar també alguna sabina.
Tercer llarg també de cinquanta. Contniuem per l’evident rectitud i direcció que ens marca el llarg. Una sortida un xic fina i tot ell de dificultat moderada que et permet anar navegant per la placa trobant el millor lloc per a progressar.
Quart, el darrer i com és d’esperar la cosa ja s’acaba uns altres 45 metres però que ara sí que baixen d’intensitat per acabar dalt.
Quina sorpresa, arribades a dalt la Maira tota decidida obre la motxilla i… taxan! Cava i cotilló de revetlla de cap d’any. Boníssim! Un brindis dalt de tot per donat la benvinguda al nou any i així desitjar-vos també que tingueu un molt bon 2014 ple de tàpies i alegries.
Navegant per muntanyes 