Picnic (MD) Serrat dels Monjos

Vista de la Picnic
Vista de la Picnic

Aquesta vegada hem anat de Picnic, sí, sí… tal com ho sentiu. Al Serrat dels Monjos hi ha una via que com si d’un àpat de camp a l’aire lliure es tractés et porta a tastar diferents menges. Quatre tastos en forma de llarg i tots ells amb el puntet que els caracteritza.

Si a tot plegat hi afegim una bona companyia amanida d’un suport logístic de luxe, com si fóssim veritables princeses de les parets, això ens converteix en molt afortunades. Som-hi doncs Laura i Josep, comencem a tastar.

SAM_1750 (Medium)
Arribant a la R1

De primer un entrant de quaranta metres que comença un xic terrós i estrany però que va millorant a mesura que guanyem metres. Un llarg per gaudir i que et demana completar la protecció durant els metres de diedre. Sortint d’aquest ens n’anem per una placa foradada amb tendència a la dreta on hi veurem un clau doblegat i a sobre mateix hi divisem la R.

Iniciant el segon llarg
Iniciant el segon llarg

Segon tast: una vista des de la reunió que et fa badar entre l’itinerari i un diedre que no hem de fer però que es vau bonic. Sortida en tendència cap a la dreta per una placa de roca de primera i que mena a una fisura amb un esperonet a mà drera. Sortint d’aquí canvi de rumb cap a l’esquerra i arribem a la R.

SAM_1756 (Medium)
Sortida del diedre del L3 des de la R

Anem per la tercera menja de la nostra cistella particular i aquí hi tenim el plat picant del nostre picnic. Curt però concentrat sortida cap a un diedre i cap a un pas que et fa torçar l’esquena perquè a més té tendència desplomada. Sortint d’aquí la resta de llarg es fa amb molt bona roca i progressant en diedre fins a la R que queda un xic a mà esquerra.

SAM_1760
Últim llarg

Les postres i la cirereta del pastís el posa un darrer llarg de dificultat moderada però dels que et fan sentir que navegar per muntanyes i per parets és allò que més desitges. Fàcil d’autoprotegir i amb un estil lliure que cadascú pot reinterpretar com millor li agradi.

SAM_1762 (Medium)
Gràcies Josep per la logística 🙂

Arribats a dalt un mos final, com si d’un te calent es tactés, per refer-nos una mica de la temperatura i el vent que ens ha anat acompanyant en tota la via. Tot plegat per poder dir ben fort que sóc afortunada! De poder gaudir i compartir somriures i coneixements escalada a esclada. Una perla valuosa per a la meva cistella de picnic particular, un bagatge que sempre m’emporto paret a paret i cordada a cordada.

Bones festes noies (i nois) 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s