La Terra de Nómades és exigent, atlètica i no sé quantes coses més podria dir. Ah sí! Una altra que mireu ben bé on comença perquè nosaltres vam fer el primer llarg de la Cosmo’s Factory, via amb nom d’àlbum dels Creedence, seduides per una entrada que a mi em va encantar. Queda pendent.
Però anem al tema. Un cop ens adonem que erem allà on no tocava i mirant l’horari decidim anar a la Terra de Nómades i allà on tocava i on sentíem veus feia una estona, ens trobem la Iolanda i en Jesús que començaven el primer llarg i que en encallar-se amablement ens donen l’oportunitat de passar davant. Gràcies parella!
Doncs això amb la decisió que toca i en càrrec de complir amb la progressió de la forma més dinàmica possible la Sílvia enfila L1 amunt. Finet de placa lliscosa, amb forats rodons i entre el tercer i el quart bolt algun pas de mà molt romo però dels que si hi poses fe t’aguanta. Arreibada a l’arbre i enfilada per la xemeneia final que et porta a la R. Déu n’hi do la xemeneia, fàcil però un sol parabolt per assegurar-te (la ressenya diu que n’hi ha dos).
Segon llarg el mires i dius… quina sortideta!!! Si cap a l’esquerra, a txapar un pitó i cap a a munt enmig de la panxa i de la fisura veiem l’altra assegurança. Uixxx quin embolio, passo per fora? passo per l’esperó? per dins? Al final entre l’espero i la fissura m’hi encasto i com un rèptil arrossego fins a xapar. Esforç titànic i només som al L2. Un cop passat aquest pas la fisura continua però la progressió és encara que atlètica més dòcil i es deixa fer disfrutant del que queda de llarg fins a la R2 que queda ben bé a mà dreta i és totalment penjada i per tant bastant incòmode.
Anem per L3 que surt a l’esquerra de la R cap a la fisura que continua primer ben oberta i amb un esperonet que permet parar i posar alguna coseta perquè el primer bolt queda un pèl amunt. Aquest llarg també ens permet fruir de tot tipus de tècniques d’escalada en diedre, fisura, moviments en oposició, molt bonic. Atenció però a l’arribada de la R es desfà tot!!! Millor encarar per la banda esquerra que a la dreta tot belluga i qualsevol dia caurà un bon tou de pedres.
Anem per L4 el de 6b i que particularment encaro amb mentalitat d’artifi. Algun passet de sortida es fa en lliure però a la que es posa dret veig els claus a la meva esquerra que suposen l’artificial. Aquesta visió m’encega i no veig que abans del clau on vull anar tinc un bolt, aaaaaghhh, saque controlat i sant tornem-hi. Ara cap al bolt ja intueixo el pas d’artifi i això faig fins a arribar als tres o quatre assegurances del 6b que després et deixen per sortir en lliure per terreny fàcil i amb un parell de bolts només. Damunt l’espero hi ha la R.
L5 un llarg certament amb mala pinta per la roca però que es deixa fer molt bé, cal anar amb compte que no salti res però l’espero és la guia i damunt de tot la R en un jardinet. Llarg ràpid i ja de transició.
L6 llarg bastant llarg i el fas d’una sola tirada. Atenció amb el pes i fregament deles cordes que és força. Ah i un llarg on no hi ha res i poques coses pots posar. Bé surts de la R transversalment en terreny molt fàcil i arribes a una sabina, passes una baga i immediatament una R (de burins rovellats) la de la via Sorpresa. Te la saltes i t’assegures i continuesper una placa fàcil de V (un trosset) i IV neta, neta, neta. Coco a punt i respiració concentrada, col·loques un camalot 0,5 molts metres després de l’espit. Com que la cosa és fàcil però trencada abandones la placa en tendència dreta per anar a buscar una sabina per passar una baga i ja arribar a la R a l’abre. Terreny totalment trencat i compte amb les pedres que poden caure avall.
Alea jacta est! Ja la tenim i la Iolanda i en Jesús també arriben dalt. Baixem plegats els ràpels. Moltes gràcies per la vostra amabilitat i la vostra simpatia en tot. Fins i tot en trobar la meva placa que al segon rapel va decidir que es tirava al buit per baixar de pressa.
Sílvia, espero que el constipat et deixés gaudir del dia tant com a mi, que crec que sí, perquè de jabates com tu n’hi ha ben poques.
Navegant per muntanyes 
