Aquesta tardor està sent molt generosa i en aquesta ocasió amb l’Eli que ja en coneixia un xic del Bisbe, en hi acostem per tastar una d’aquelles vies que puc dir que feia anys i panys que volia fer: la Gam.
Què es pot dir d’una gran clàssica montserratina com aquesta? Que és una via de luxe en general i que comença per un L1 que ens va costar de trobar. Un llarg que es deixa fer, tot i que és una mica rentat i trencadís. Una entrada amable a tot el recorregut que acaba a la R una de les prou bones un cop tastades totes les que ens esperaven
Continuem amb el segon llarg que surt cap a la fisura que costa una mica d’encarar un cop superat l’escull enfilar ja per la fisura un pèl terrosa però amb bona presa. A mesura que anem pujant acavem entrant en una xemeneia que depèn de com t’hi posis no passes i t’hi quedes mig encallada. Una mica de perfil i ups ja està!!!
Un cop ets dins del tot de la xemeneia acabes en un pas curiós i vermellós perquè vas a parar darrer de la llastra i la R ateció queda al capdamunt d’aquest pas! En aquest llarg si surts pel pas estret pots muntar la R en un arbre. Ai santa Llúcia que em conservi la vista!! Canviem la R i ens enfilem a la llastra i des d’allà continuem cap al L4
A partir del tercer llarg la roca millora i la paret ja es posa més vertical encara bo que a cops sembla que les preses vagin sortint al teu pas per continuar el camí. Aquest és un llarg mantingut i dur on cal dur el sisè grau molt ben après i repassat com porta l’Eli i si us passa com a mi que no heu estudiat prou podeu tibar-li al acerando que es gerundio. R4 força penjada i incòmode.
El quart llarg ja és verticalitat absoluta que es treballa en un artificial agraït que a moments deixa entreveure com a llunyana la propera asseguraça però que si busquem bé trobem la clau a l’entrellat amb una combinació de peu d’estrep i roca i preses de mans petites però bones. R5 també poc còmode.
Ja el L5 es converteix en deliciós per fruir després de tanta feina com ha portat el llarg anterior. Un dels millors llargs de tota la via que permet tornar a navegar a través d’ell gaudint d’escalar-lo per entre bones preses i per una línia elegant i amable.
Llarg 6 amb una sortida molt facileta i un ressalt amb panxeta inclora que posa el pebre al llarg. Tram molt ben protegit. Quan sortim per dalt anem en tendència a l’esquerra i muntem reunió enganxats a un sostret. Aquesta reunió sí que és bastant incòmode quedes mig encastat sota la panxeta!
Últim llarg que enfila sobre mateix de la R amb uns passo d’artificial que un cop superats ja tomba el llarg per acabar en uns quinze metres al cim del Bisbe.
Tenim el temps just de intentar fer-nos una foto amb els frares al darrere però la autofotos no són el meu fort, conec algú que domina la tècnica a perfecció i ja li demanaré unes classes.
En resum una escalada magnífica, gràcies l’Eli per tornar al Bisbe i compartir un diumenge d’octubre boirós que semblava que no ens deixaria fer res i que acabava amb un intent de braves a Monistrol (ens vam conformar amb unes croquetes).
Navegant per muntanyes 