Aquesta és una via que volia repetir perquè fa uns quants anyets, tants com quinze, que la vaig fer per primer cop; per tant tocarà patir pel famós patinosky que recordo vagament i que el temps i el pas de cordades i cordades han fet més obvi. Som a Sant Benet, que ens encanta, ens acompanyen uns veïns que sentim com claven a la Cerdanyola. Amb l’Anna, la Marta, la San i enfilem per la fisura amunt.
Primer llarg lliscant i amb la primera expansió un xic amunt, savina una, savina dos, de cap a la xemeneia i a continuació el tram de V fora un llarg assequibe per forçar en lliure però és desagradable la roca està polideta i brilla. Sortida de coco fins a la R i esgarrinxades a go-go!
El llarg 2 és de molt bon fer, la fissura és preciosa i la combinació placa esquerra-fissura es fa gaudint de l’escalada i col.locant assegurances per completar la protecció delllarg. La roca sembla que deixa per moments que millora i sí, però no ens emocionem que només el segon llarg
Tercer llarg (aaagggh torna el patinosky) recomanat anar per la placa millor i navegar entre placa i fissura per posar alguna protecció, oooh my god!!! has d’anar molt a l’esquerra per la placa i algun pas queda massa forçat, alguna assegurança força lluny i sense poder posar res fins que no ets damunt una repisa bona de peus, bufff!!! a partir d’aquí la cosa millora i el grau baixa gaudim dels darrers metres fins a la R
L4 Oooh, diu l’Anna, roca bona aquí, sembla que hàgim canviat de via! Fàcil i bastant aeri ja que has danar cap a l’esquerra flanquejant per una bona repisa de peus.
L5 de tràmit amb una sortida de V assegurada però amb uns bolos magnífcament grans i adherents que acaben en un llarg de III grau a pèl fins al cim.
Navegant per muntanyes 